CIGARRETES I ALCOHOL

En Sam ens havia portat a la seva discoteca preferida. Era una fàbrica antiga reconvertida en bar d’ambient encara que en Sam ens assegurava que hi havia tants gais com heteros. La veritat és que mai he arribat a saber què era en Sam. Semblava que en aquella discoteca se sentia com peix a l’aigua i coneixia a molta gent. Era normal, cada setmana hi anava. Però mai li he sentit cap comentari sobre els seus gustos sexuals. També és cert que dorm amb un altre noi a l’habitació i que per falta d’espai comparteixen un llit de matrimoni, però em costa veure’ls com a parella.
Vam estar tota la nit ballant música trance entre travestits i parelles que només reconeixies les seves tendències sexuals quan es petonejaven i abraçaven davant teu. Tot i això els podies considerar de la mateixa tribu, tallats en el mateix patró: roba ajustada ells, marcant els músculs enfortits durant hores al gimnàs i roba molt masculina elles. Moltes noies tenien una imatge andrògina, amb camises ajustades que marcaven la seva primesa i els pocs pits incipients, amb cabells molt curts.
Aquelles eren les nits d’en Sam. No les meves. Ens havia convençut per anar-hi. Per una nit no estava malament però no ho repetiria sovint. La Sara té una confiança cega a en Sam, potser ella sí que en sap alguna cosa sobre la sexualitat del noi. L’Ona disfruta amb aquestes nits boges i misteriosament sap reconèixer heteros d’homos, o almenys això semblava aquella nit. No sé amb quants homes va ballar i quants d’aquests van tastar els seus llavis carnosos. Jo m’ho mirava amb una cervesa a la mà. Segurament era així com aconseguia despertar-se cada diumenge amb un home al seu costat, home que després difícilment tornava a veure.

ANIMAR O ANIMAR-TE?

Quan una amiga et truca dient que ho ha deixat amb el xicot després de cinc anys, què has de fer? El que vaig fer jo, agafar una mica de roba i anar a passar uns dies a casa seva.

La primera nit la volia animar i la vaig convèncer per sortir de festa. Li havia promès que durant els dies que estiguessim juntes no ploraria. Per això la importància de sortir de festa aquella nit. Per animar-la al màxim. Però la que es va animar vaig ser jo i encara no sé com vaig arribar a casa. El cansament barrejat amb l’alcohol havia estat un còctel massa fort per mi i l’endemà el cap m’explotava. Però veure a la Sara dormint al meu costat em reconfortava. Li podia veure serenor i alegria a la cara, si més no durant unes hores havia aparcat els seus problemes. Vaig decidir que era millor continuar dormint, desitjava amb totes les meves forces que el mal de cap marxés. Em pesava tot el cos i em sentia adolorida, amb ganes de vomitar, però alhora tenia l’estómac buit. Em vaig estirar de nou i em vaig tapar, el cap em donava voltes, però el meu cos també, intentant buscar una bona posició per dormir una mica més. No sé quantes hores més vaig dormir. Quan vaig obrir els ulls de nou la Sara no hi era. Em vaig aixecar. Vaig sentir veus a la cuina, la Sara i en Sam comentaven la festa de la nit abans. Els vaig saludar, tenia el cap més clar i molta gana.

La Sara i en Sam parlaven sobre la jugada de la nit anterior. L’Ona havia desaparegut a mitja nit, acompanyada naturalment. I a mi m’havien portat fins al llit. Havia caigut dormida al llit abans que ells tinguessin temps de reaccionar, em van treure les sabates, els mitjons i el jersei. La samarreta amb la que havia dormit feia pudor a fum, alcohol i suor. Vaig decidir buscar roba neta i anar a la dutxa.