dijous, de maig 24, 2007

EN VOZ BAJA

Treballen com tu i viuen com tu. Estolten la mateixa música i tenen els mateixos problemes. l'única diferència amb la gent del carrer és que posseeixen uns sensors que s'activen quan els polítics fan electoralisme amb el dret de l'habitatge. Quan això passas'hi presenten i es fan sentir. Són l'Ona.

La primera part és el pimer paràgraf d'un article que ha sortit avui a l'ADN. No crec que l'Ona es manifesti vestida amb aquestes malles grogues i aquest modelet però es manifesta activament per tenir un habitatge digne. Com jo. Com la Sara. Com en Sam. Tots intentem buscar un lloc on viure que estigui en uns mínimes condicions sense haver de renunciar a disfrutar, a sortir, a passar-ho bé i viatjar.

No crec que canviïn gaire les coses després de les eleccions. Per això continuarem manifestant-nos, quan la SuperOna ens reclami. Ens veiem a la propera manifestació?



· En voz baja. La buena vida.

dijous, de maig 17, 2007

DIMECRES DE CENDRA

Ahir vam quedar per fer un cafè amb el grup. Va ser quasi un panorama de depressió general. Era dimecres.

En Sam està intentant escriure una nova obra petita, però sense èxit. No se'n surt. A la biblio les coses no van millor. Aborrides. Sense noves idees per dinamitzar-la. Amb cada vegada més estudiants.

La Sara treballa encara més, em pregunto quan pararà. El seu sou no augmenta però sí la feina. La seva idea és quedar bé amb el seu cap, pujar laboralment o ser massoca? De moment només veig la faceta massoca, ahir estava quasi estirada sobre la taula, adormida.

L'Ona combinant feina i estudis. Quan no hi ha ningú a la botiga posa els apunts sota el taulell i va llegint. S'acosten exàmens. S'ha aprimat i encara no li han sortit els nervis. Crec que té sort, la facilitat que té per aprimar-se. S'aprima per nervis i al treballar en una bomboneria aprofita i agafa bombons i altres delicatessen per esmorzar. Després es menja la seva barra de quart amb embotit. I continua aprimant-se. Fins que no acabi exàmens no recuperarà el seu pes normal.

Jo a la feina vaig fent. Esperant. Esperant que tingui una feina més interessant. Esperant que confiïn més en mi i m'ofereixin bones feinetes. Mirant ofertes. Pensant en tots els cursos que puc fer a l'estiu: idiomes, cursos d'estiu de la universitat... Sembla que em sobri temps.

Ahir feiem la cerveseta, la coca-cola, la llimonada, asseguts, en silenci part del temps. Cansats. Esgotats. Desitjant passar una setmana que sembla no acabar mai. Esperant temps millors.

dimecres, de maig 09, 2007

Funny little frog


Ahir vaig sortir a passejar, a passar la tarda vespre, amb la Sara i l'Ona. Tenien ganes de veure "ciutat", donar voltes sense fer res en especial, apofitar el bon temps. M'en vaig adonar que inconcientment mirava dintre les cases, allà on hi havia llum i es veia l'interior, on es deixaven les persianes obertes fins tard.

Molts menjadors queden a la vista i no ho pots evitar. No et pares a mirar, però sí que espiar. Veus com la gent fa la seva vida. Veus dones grans que paren taula, persones treballant davant l'ordinador, cases modernes, cases velles... Veus que hi ha vida dintre de les cases, que potser el temps encara no permet que la gent faci vida al carrer però sí dintre casa.

Una perversió entrar a la vida d'aquestes persones durant uns segons. El què tardes a passar per davant la finestra.

També vaig descobrir, que entre converses xorres, pensaments en cançons animadetes i alegries vàries, pensaments que tens quan no penses en els problemes i et deixes portar, etc., que m'agrada mirar la gent, veure què fa, imaginar-me què pensen, imaginar vides paral·leles. Potser per aquesta raó mirava tant a dintre les cases, a veure què fa la gent un vespre qualsevol.

La cançó, espero que funcioni, és de Belle and Sebastian. M'agraden en moments tontos, en dies que posaries a cantar amb veu infantil, quan tens la ment em blanc.

dimarts, de maig 01, 2007

SANT JORDI, PONT, PLUJA...

El dia de sant Jordi vaig fer madalenes. Em venia de gust cuinar i vaig pensar: Abans de sortir a comprar el llibre podem picar una mica. Ara tinc una capsa plena de madalenes petites i com que plou i no puc sortir estic asseguda al sofà amb la capsa entre les cames i els llibres que em vaig comprar i els que em van regalar, mirant per quin començo.

Com que poques vegades em regalen llibres ja vam acordar amb la Sara, la Ona i en Sam fer-nos nosaltres mateixos el regal. Cadascú regala un llibre a l'altre i acabem amb tres llibres diferents. Ara tinc un llibre medàtic (el senyor Marcel·lí i les seves frases fetes) i un clàssic que si no em confonc en van fer una pel·lícula (Afirma Pereira).

Com sempre, quan plou, m'agrada mirar per la finestra i veure el terra mullat. Si no fa fred m'agrada obrir la finestra i olorar el terra moll, encara que siguin rajoles. Em venen records de quan era petita, quan saltava sobre els bassals de fang. Si pogués ser de terra el carrer!

Quan plou m'acompanya música tranquil·la, nostàlgica.

· Alice in Wonderland. Jewel