dissabte, de setembre 29, 2007

DE CUL


De cul. Així es pot definir la meva setmana. Emprenyada, agobiada, anti-social, mal pagada, fastiguejada, adormida, cansada, hipòcrita i finalment crec que feliç, contenta.
Quan em van oferir la nova feina sabia que s'acostava una conferència i que m'havia d'encarregar jo sola. Era la prova de foc. Durant aquests últims dies he dormit poc i malament, he anat amunt i avall per assegurar-me que la decoració de la sala on es feia l'acte era correcta, m'he emprenyat amb els encarregats perquè les meves ordres eren ignorades, no he vist cap dels meus amics ni he sortit, he rebut trucades hores després d'haver plegat de treballar, m'he hagut de comprar una super agenda i fer bona cara quan el cap em preguntava si me'n sortiria, pensant per dins que moriria en l'intent. He patit quan un conferenciant (un dels importants) ha trucat per anul·lar la seva participació per causes personals i he pensat "pel poc que cobro m'haig d'amargar d'aquesta manera?".
Però al final puc dir que estic contenta perquè la conferència ha anat bé. El cap ha estat content i he trobat una visita inesperada. Enmig de la conferència una veu darrera meu m'ha dit:
- Encara espero que vinguis a escoltar música
Era ell. El pijo.

Dormir aquest cap de setmana? No ho crec.

· You learn. Alanis Morissette

diumenge, de setembre 23, 2007

RECTIFICAR ÉS DE SAVIS

Fa molt de temps, al principi d'aquest blog, vaig posar una foto d'una model i un escrit dedicat a ella perquè se sortia de les mides estandars. Era la Crystal Renn.

Avui al Periódico (curiós, crec que va ser també al Periódico que vaig veure el primer artile d'ella) anuncia que Mango l'ha fitxat pel nou catàleg. M'agrada que Mango sàpiga rectificar. Ja fa uns anys que em costa trobar roba de Mango que em vagi bé, i no em considero gaire més grassa que una model. Un dia hi vaig anar amb la meva cosina que més o menys és "talla gran" (com es a considera aquesta model). Va buscar un jersei i va demanar a la depndenta per la seva talla. La resposta va ser més o menys que estava grassa i que la roba per ella es venia a botigues especials. La meva cosina que no té pèls a la llengua li va contestar que s'arreglés la vista i que havia perdut una clienta mínim. Que a ella allà no la veurien més.

M'agrada que Mango vegi, encara que sigui per guanyar diners i clients, que la majoria de gent té talles més grans que les models. Potser ara hi podrem comprar.

· XL. Els Pets

dissabte, de setembre 15, 2007

EL MEU VEÍ DE SOTA

Cap de setmana altra vegada. Podria dir per fi! Vaig fer pont però com si no n'hagués fet. Tot el cap de setmana preocupada per la feina, pensant en temes nous i organització, quedant amb l'Ona per planificar possibles pica-piques dolços (era l'excusa ideal per menjar xocolata a la seva botiga) i amb la Sara per aprendre a fer pressupostos. Fent pluja d'idees. Preparant dossiers per ensenyar al meu cap.

El dimarts era el dia de descans. No es pot treballar un 11 de setembre. Em vaig llevar al matí per anar a títol individual i particular a la ofrena floral de la meva ciutat, vaig escoltar els discursos, vaig pensar que com cada any el PP sobrava. Tot i això els actes em van agradar. No puc dir el mateix de Barcelona.

Quasi una setmana després encara cueja l'actuació de la Maria del Mar Bonet i de Miguel Poveda. Es critica el cantautor per no ser català i per cantar en castellà. Què voleu que us digui, a mi directament no em va agradar el que van cantar, no se sentia el que deien, era com un guirigall. Simplement no van saber triar una bona cançó. La culpa no és d'en Poveda.

Vaig plantejar no parlar de política en el blog pero a vegades crec que carreguem contra les persones equivocades.

Us deixo amb la lletra d'una cançó, al no trobar la música...

· El meu veí de sota. Els pets

El meu veí de sota
és un bon jan recent jubilat.
Va néixer a prop de Ronda,
un petit poble que no ha oblidat.

Vingué per ser manobre
farà ja més de trenta-sis anys.
Més tard, portà la dona
i van obrir un bar restaurant.

Malgrat tots els problemes
tingueren dos brivalls
que van pujar amb penes
esforços i treballs.

El meu veí de sota era del PSUC,
valluitar per el nostre país vençut.
En va aprendre la llengua a estones
i malgrat venir de fora
em va ensenyar què és ser català.

El meu veí de sota
recorda el fill gran mort pel cavall
mentre el petit esmorza
intolerància i odi racial.

El noi ha sortit fatxa
violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
als pobres immigrants.

El meu veí de sota ara no surt
creu que el que ell representa no té futur.
Mentre para la taula pensa:
< no és just que em senti tan derrotat.>>

El meu veí de sota ara no surt,
creu que el que ll representa no té futur.
No sap què no va fer bé i pensa:
< si ara tinc a casa
tot el que jo odiava
i vaig combatre durant tants anys.>>

dilluns, de setembre 03, 2007

PREMSA I PATROCINI

La reentré ha estat millor del que m’esperava. M’ha costat molt llevar-me i agafar el bus, fent esforços per no caure adormida altra vegada. M’ha costat molt aguantar la gana, no anar a menjar quan volia i esperar fer horaris normals. Però hi ha hagut la seva part positiva.

Hem comentat les vacances al voltant d’un cafè ràpid, he obert el correu i per depressió meva hi havia tres missatges nous. Ningú m’ha trobat a faltar durant les vacances. Al cap de poca estona hem tingut reunió per planificar el nou tram de temporada. I aquí hi ha hagut les novetats: Tinc nova feina!

La Lucía és la secretària del cap i apart de les feines típiques de secretària s’encarregava de tota la premsa: recollir notícies (on últimament l’ajudava), preparar anuncis per publicar al diari, etc. Si hi havia actes els organitzava una empresa externa. Han decidit prescindir de l’empresa externa i oferir-me la feina a mi. Ara sóc la responsable de “fiestas y festejos” sense ningú sota el meu càrrec. Yo me lo guiso, yo me lo como. Perquè si hi ha algún marrón, me’l menjaré jo soleta. Però apart tinc llibertat per fer el que vull. Ara recullo la premsa i m’encarrego dels actes que organitza l’empresa: congressos, rodes de premsa, promocions, etc.

A veure com va.