dijous, de novembre 29, 2007

BLACK POPPIES


Ahir vaig quedar amb el pijo. Primer us poso en antecedents: després de la nota del “ti chiamo io” i de marxar de casa seva els remordiments se’m menjaven viva. Sabia que el trucaria, volia quedar amb ell un altre dia però actuar com l’Ona no és el meu estil i estava molt nerviosa.
La forma de trucar-lo evidentment va ser amb l’excusa de la feina. Hem anat quedant, sempre com amics i ahir em va convidar al teatre. Bé, al teatre no ben bé, era un espectacle de dansa. Ves per on li vaig dir que m’agradava la dansa i em va portar a veure un grup amateur. Ja em veig comprant entrades pel futbol però no a un Barça-Madrid, sinó a un partidet sense importància...
Tornant al tema, l’espectacle va ser molt guapo, quina enveja. Ni que sabés fer una part petitíssima del que feien ells (o sigui, tenir ritme) ja em conformo. Vaig sortir entusiasmada. No vaig callar amb tot el viatge de tornada, explicant coses que m’havien agradat i què en pensava. Ell quasi no parlava. Després a casa em vaig sentir com el primer dia que vam quedar (veure UNCONDITIONAL), que la cago parlant sola i atabalant-me. Sort que el seu somriure ho arregla tot.

boomp3.com

dimarts, de novembre 20, 2007

UN ÈXIT I LA POLÍTICA DE CLUB

Ups... primer de tot, ho sento per la foto. Veig que ha desaparegut...

Avui he tingut roda de premsa. Estic destrossada, porto tot el matí corrent amunt i avall per preparar la sala de premsa, decorada i perfecte, atenent totes les trucades de periodistes que volen saber l'hora i si hi ha canvis, etc., així com els periodistes que no poden venir i truquen demanat informació. No puc respondre jo! No en sé res, bé, no sé la versió oficial!

La roda de premsa ha anat molt bé. Hi havia tota l'empresa espiant com el nostre cap explicava la seva versió dels fets: L'ajuntament ha modificat una norma municipal ja que el bufet ha reclamat per activa i per passiva que vulnerava els drets dels ciutadans. Res de l'altre món, sobre els aparcaments i les zones blaves. Però el bufet s'ho ha agafat com un èxit personal. No estàvem de celebració però quasi ens faltava l'ampolla de cava. Jo que no tinc cultura de club, de sentir-me unida en un grup en el que tothom combrega amb les idees de l'empresa, que només ho veig com una feina com una altra, em costa entendre l'emoció de veure que ens han fet cas. No crec que sigui un èxit nostre, ni que l'ajuntament s'ha fet enrera perquè el bufet és important i els hi trauria poder. No combrego amb aquests poders. Per això per mi la celebració era més de cara enfora que de cara endins.

Us deixo la música que faig servir quan treballo. El jazz clàssic, com a música de fons, em va ideal


boomp3.com

dimarts, de novembre 13, 2007

TAKE IT EASY, ESTALVIA


Aquest cap de setmana he quedat amb el meu cosí per fer un soparet informal, un entrepà i una cervesa. Simplement per posar-nos al dia. Per parlar de com ens van les coses. I per descobrir que hi ha coses que no puc entendre. Ha deixat la feina. Amb raó, això si que ho puc entendre, estava mal pagat i feia cada setmana un horari diferent. Viu amb els seus pares i encara estudia. No podia amb tot i no té obligacions. Jo ho aplaudeixo.

El que ja no puc entendre és el fet que li vaig haver de pagar el sopar. Va deixar la feina fa dos dies i ja no li queden peles. Jo visc sola, no arribo a mileurista, haig de pagar el lloguer i encara em sobren peles per de tan en tan donar-me un capritx. Vaig marxar del sopar una mica fastiguejada i a la nit, abans d'adormir-me vaig donar no sé quantes voltes. Evidentment, mentre ens explicàvem la vida, al meu cosí no li vaig dir res sobre el que no entenia com anava tan malament de pasta.

És que la gent no estalvia?

PD: La foto és un peu amb unes mitges, evident, però dins les mitges hi ha diners, com fan les iaies, per estalviar...

PDD: La foto s'ha borrat, la canvio


boomp3.com