Crec que aquest post li dedico a la Violette, que sempre demana que li expliqui com van les meves relacions... Sí més d'una. Estic feta un embolic. Vaig decidir deixar la relació amb en Víctor i encara penso en ell. Quan el veig em moro de ganes de quedar... però em reprimeixo. He quedat amb M. una altra vegada. Són tan diferents!
Amb M. em venen ganes de tornar a fer el boig, ser aquella persona que era a la universitat, sortir de festa i emborratxar-me (encara ho faig, és cert... però d'una manera més responsable, coses de l'edat), amb en Víctor és més de sortir de copes, en un lloc tranquil, amb calma. Però sense que hi hagi res més en un futur. I en M. m'ha donat ànims, m'he sentit bé, he sentit, com ho explicaria.. que puc lligar, que puc i encara sé jugar una mica (o almenys això és el que crec). Però alhora penso, l'M. sembla més gran (sobretot vestit d'oficina, tan pijo) i és més petit que jo, i potser em convé buscar algú amb qui tenir una cosa estable, més d'acord amb l'edat...
Però per exemple em va convidar fa poc a jugar un partit de futbol, jo que sóc cateta jugant, i li vaig dir que no. Aquella tarda, tirada al sofà me'n vaig arrepentir molt de no anar a fer el tonto una estona...
També hi ha el fet que faria el tonto, pero no sempre amb coses que m'agraden... em va comentar que podia aconseguir entrades per un concert, m'agraden els concerts, però just aquest grup no. Hi ha molts grups que ell escolta que no m'agraden i tenim gustos diferents...
Potser hauria de seguir el consell d'en Sam i no pensar en l'edat, si es vol fer el tonto es fa sense pensar en l'edat!
No sé què fer!
- Life for rent. Dido