dimarts, de febrer 19, 2008

TREBALL DE CAMP

Avui he vist un pis patera. He acompanyat a un dels advocats a veure un client. No m'ho hagués imaginat sinó hagués estat que m'ha comentat el fet que hi vivien diferents persones. El pis era gran i de construcció relativament nova però hi havia d'extrany tres llits fora de lloc: a la terrassa, al menjador i al dormitori, just al costat del llit de matrimoni. Els tres estaven sense matalàs com si fossin allà per un trasllat, que és el que jo pensava. Els matalassos feien de sofà.

El client té problemes amb la feina i d'això voliem parlar però no he pogut evitar de pensar tota l'estona com devien viure allà. Almenys no era un pis petit i hi havia lloc. Una mica brut i descuidat, però gran. Quants hi devien dormir?
Que innocent que m'he vist. Mai hagués imaginat un pis patera. En sentia a parlar dels barris marginals de Badalona o Santa Coloma però no aquí, relativament al centre i en un pis nou.

Al sortir li he preguntat a l'advocat què es fa en casos com aquest. Hi ha la confidencialitat del client i no es pot denunciar als mossos però sí que els hi recomana marxar del pis, no deixar que hi dormin persones que no pertanyin a la família o que estan de visita, etc. Però ell només és l'advocat laboralista que intenta evitar que el facin fora de la feina. No entra en temes personals dels clients. No es mulla.


boomp3.com

dimarts, de febrer 12, 2008

INCONFORMISTES PER NATUALESA


Avui he tingut una sensació molt estranya al bus. Anava, com sempre, amb els walkmans (perquè ara s’ha de dir iPod o MP3? Sempre havien estat walkmans... bé, això és tema per un altre post) escoltant la meva música, totalment aïllada del món exterior. No me n’he adonat de l’aïllada que anava fins que no m’he tret els auriculars d’una estrebada per posar-me el jersei, ja que s’acostava la meva parada. De cop s’ha fet el silenci. Només se sentia la remor de l’autobús movent-se. He tornat al món real. He tingut la sensació de les pel•lícules, quan algú va amb walkmans i només sents la música que ell sent i quan se’ls treu, la música desapareix i se sent la resta del món. Aïllada.

A vegades prefereixo aïllar-me, encara que sigui per 10 minuts, del món real. El món on les persones tenen pressa, on s’abrallen per una cadira al bus. El món on les persones es queixen per tot i no fan res per canviar les coses. Ens queixem per vici. Hauríem de ser inconformistes per naturalesa. S’hauria d’educar que pel què vols has de lluitar. Em fa por veure la gent que puja, no només els joves, sinó també els grans que no ensenyen a canviar les coses. De vegades, aïllada amb la meva música sóc positiva. I crec que les coses canviaran, que els joves veuran que han de lluitar per aconseguir el què volen. Que no seran ingenus i veuran quan se’ls manipula. Que lluitaran en contra. Que seran inconformistes per naturalesa.

boomp3.com