dijous, de juliol 31, 2008

VACANCES

Altra vegada sense internet. Tot perquè decideixo donar-me de baixa a un servei de telefonia, ja que després de la oferta inicial no m’interessa. Ho he provat durant uns mesos, haig d’acceptar que n’he fet servei, però puc viure sense ell i necessito els diners. He estat una setmaneta trucant cada dos dies (clar, la incidència tarda 48 hores a arreglar-se, però aquestes 48 hores es reprodueixen en cada nova trucada) fins que els hi he dit una mica borde que per la meva feina necessito internet. No és cert però si així puc solucionar alguna cosa. També em fot que després de la trucada em fan una enquesta valorant el servei. Els primers dies la contestava, bàsicament perquè les persones que m’han atès sempre han estat molt simpàtiques i no es valora si han arreglat el problema sinó com t’han atès. Ara penjo. Si els hi vaig valorant positivament l’atenció rebuda (elles no en tenen la culpa) podran fer una neteja de cara dient que el client està satisfet. I no és cert. Continuava sense internet aquest matí. Ara ha vingut el tècnic.

Una de les raons perquè volia internet és per dir-vos, com cada estiu que marxo uns dies de vacances. Res, de llangardaix total, una setmaneta al sud amb la família, una setmaneta a la costa brava amb l’M. i una setmaneta a la platja d’aquí. Si el temps es comporta (no com aquest juliol tant estrany) potser em poso morena i tot. Visca la mandra! I bon estiu a tots. Ens anem llegint.



boomp3.com

dimecres, de juliol 23, 2008

COMPANYIES

El dissabte, mentre la Sara disfrutava del seu somiadissim concert d’en Bruce Springsteen jo compartia taula amb els meus ex-companys de classe. Hagués canviat el sopar pel concert però la Sara va preferir compartir entrada amb altre gent i em repetia contínuament: no t’ho he proposat a tu perquè sabia que tenies el sopar i que era molt important per tu. Li perdono. Hi anava ben acompanyada. I jo al sopar vaig tenir unes sorpreses agradables. Primer el fet que els anys no van fer que hi hagués un ambient fred, distant, ens vam posar una mica al dia i anàvem xerrant d’allò que ens venia al cap, fent bromes i recordant alguna anècdota. La segona sorpresa va ser veure com hem canviat. Alguns són paletes, altres venedores, però hi ha més gent del que esperava que ha estudiat. Jo, de petita, anava a una escola de barri i sabia que seria una de les poques que seguiria els estudis i que no ho deixaria als 14 anys, o als 16. Però hem estat més dels que jo creia els que hem seguit els estudis, potser no universitaris però sí amb un mòdul. Una de les noies ha començat ara una carrera. Això em va fer sentir-me no com el bitxo raro, sinó amb simpatia per veure que hi ha qui vol canviar a millor. Tenia por també de discutir-nos per quina discoteca acabar, l’elecció va ser fàcil i era una discoteca que a mi m’agrada bastant. El que m’estranyava és que també va ser la més votada per gent que no hagués dit mai i que quan vam decidir variar i marxar a una altra hi ha qui es va voler quedar. No era el tipus de música que jo els hi recordava, de quan muntàvem discoteques a final de curs, amb certs moments molt maquineros. Al contrari, era patxanguera- rumbera. Potser no vaig veure l’Springsteen però vaig veure antics companys i vaig marxar molt més tard del que esperava, amb un somriure als llavis.

boomp3.com

dijous, de juliol 10, 2008

UN BON DIA


Després d’un cafè amb un company de feina avui he vist que tinc la feina assegurada. Amb aquest post em noto una mica cabrona, només pensar el que escriuré em sento malament però és la realitat. S’ha d’acceptar. Hem estat parlant de la gent que treballa amb nosaltres, el paper que tenim a l’oficina. És fàcil veure qui és imprescindible i qui no, i sap greu pensar-ho, però veus que hi ha gent més espavilada i gent que menys, gent que sap buscar recursos per actuar i gent que espera ordres. Per sort em puc considerar de les primeres, almenys en el què fa en les meves feines. Tenia por, fa unes setmanes, que un dels companys de feina em prengués competències. Jo he arribat més tard i ell té la confiança del cap sembla ser, i a vegades semblo que li vulgui treure la feina, pensant en com actuaria jo o creient que el que ell fa són temes que hauria de portar jo, però sense atrevir-me a demanar-ho.
En canvi avui, parlant amb aquest company, m’ho ha deixat bastant clar. Si crec que és la meva feina que ho faci perquè ja hem vist que aquest noi no avança gaire. I la veritat, ja toca a vegades ser una mica cabrona. Que la feina bé s’ho val i estem en crisis, ja vaig tenir la meva temporada sense feina i no tinc cap ganes de repetir.

boomp3.com