dimecres, d’octubre 22, 2008

NO ÉS TAN FÀCIL

Fa uns dies van fer una entrevista a la ràdio a un home a qui han pre-jubilat i ha aprofitat per fer-se emprenedor.
Envejo a la gent que es pot plantejar treballar en la seva pròpia empresa però hem de tocar de peus a terra. No és tan fàcil. Si a mi em pre-jubilessin el meu sou seria tan baix que no podria pagar amb les indemnitzacions tots els deutes i amb la pensió buscar-me un nou negoci. Aquell home no sé a quin món viu però la majoria de gent que conec no tindria aquesta opció.
Buscar-se un negoci i tenir sort tampoc és tan fàcil. A vegades miro una pàgina web dedicada a emprenedors,. Les seves idees estan basades principalment en tecnologies informàtiques, un món que no entenc, i les idees que donen les tenen una de cada 100 persones. No és tan fàcil tenir una idea que funcioni i allà ho planegen com si sortissin com bolets, de cop et fas emprenedor. No, no ho veig així i que m’intentin vendre la moto m’emprenya.
M’emprenya veure que hi ha gent que viu en un món en que es pot plantejar pre-jubilar-se perquè les despeses queden cobertes amb la indemnització, tenir la idea genial i creure que és de tontos que no ho faci tothom. No és fàcil. Alguns no ens ho podem ni plantejar. Per fer-ho hem d’estar una temporada amb la feina que volem deixar i buscar-cuidar els futurs clients, desitjant que Hisenda no et faci pagar per tenir dues feines, una com autònoma i l’altra d’assalariada, que no arriben a 100 euros mensuals.

Boomp3.com

dijous, d’octubre 16, 2008

MAGRITTE


Com fa ja dos anys vaig permetre’m un capritx car (ostres, que car, però perquè no fan descomptes que realment siguin descomptes?) per anar a veure Cirque du Soleil. Aquesta vegada vaig veure Quidam i l’M. m’hi va acompanyar. Era la seva primera vegada amb Cirque du Soleil però és un gran fan de Circ Cric.
Molt més fosca que Alegria, Quidam és la història de la incomunicació, començant per una nena i els seus pares i acabant per la societat en general, sobretot la industrialitzada. Em van agradar molt les referències a Magritte i el seu surrealisme, així com els espectacles grupals, els vestuaris i la decoració.
L’escenografia és espectacular i saben treure profits dels recursos més bàsics: com fer malabars i acrobàcies amb cordes de saltar o com tenir un home que vigila que l’acròbata no caigui sense que es noti, fent-lo partícip de la coreografia.
Em va agradar, em va fer agafar idees per espectacles d’en Sam (si havia d’estudiar disseny jo) i també em va fer venir moltes ganes de veure Circ Cric, que segur que amb moltes diferències, també em fa somiar.

Boomp3.com

dimecres, d’octubre 08, 2008

CRISIS, ALL I NEED

Ens bombardegen tot el dia amb notícies sobre la crisis. Esteu en crisis vosaltres? De moment ni l’Ona, en Sam i jo no ho hem notat. Potser pel tipus de feina que tenim. La Sara una mica. Treballa en una constructora i ja fa temps que ens parla de la baixada de construcció de noves vivendes. Com que també viuen de la construcció d’obra pública de moment van fent.
No ho he notat amb una disminució de feina, tampoc en el lloguer del pis (al contrari, crec que me’l pujaran!) i una mica amb el preu de les vivendes. Diuen que és el primer que es notarà que va malament i sí, en algunes revistes veig que els preus estan per sota del què estava acostumada aquest darrer any però què voleu que us digui, o jo demano molt o el que penso que és un pis “bé” per mi té un preu encara molt elevat. I no crec que demani gaire. L’Ona ha aprofitat per mirar de nou si troba un pis. Diu que els pisos que han baixat de preu continuen sent cars pel què són: antros o amb poca llum, sense balcó etc. Els pisos bons encara són cars, massa cars. La caiguda en picat encara no ha arribat. Però, arribarà? Com sempre sóc negativa, encara que hi ha qui m’intenta alegrar el dia, com aquest informe de idealista.com.
Espero que la crisis afecti al preu de la vivenda, s’ho mereixen després d’anys especulant, però en altres temes crec que no ens mereixem la crisis. No ens la mereixem els que portem anys treballant, els que cobrem misèries, els que sobrevivim com podem. Espero que faci reflexionar com es porten a terme les coses i vigilin, perquè el preu de la vivenda baixarà a canvi de pujar els lloguers i no crec que en sigui la solució.

Boomp3.com