dijous, de novembre 20, 2008

PRETENDENTS


L’M. ens va informar l’altre dia a l’Ona i a mi que l’Ona té un pretendent. Un procurador dels jutjats que a vegades va a esmorzar amb l’M. a la cafeteria de l’Ona. Bé, la veritat és que l’M. li va ensenyar un dia la cafeteria i des de llavors, que si li va de camí (no molt sovint, també s’ha de dir) entra i fa un cafè. Així gaudeix de la vista, com li diem a l’Ona per riure. Però l’Ona no sap qui és. Diu que no l’ha vist mai, que no s’hi ha fixat. El procurador li comenta de vegades a l’M. que no sap què dir-li, que no es saluden. “Clar que no ens saludem, si no l’he vist mai jo!” I vinga a riure. Ara hem quedat que l’M. anirà al bar amb ell i li farà alguna indirecta a l’Ona perquè el vegi. I ara, ella no sap què fer. L’ha de saludar ara? Li ha de dir alguna cosa? Com pot saludar sense que es noti que no és la típica salutació de “adéu, gràcies per venir”? Si saluda el procurador pensarà que l’Ona sap alguna cosa? Perquè de moment l’M. està sent dissimulat i no li ha comentat que la coneix, que és una de les amigues de la seva xicota, simplement li diu que és una cafeteria que li agrada. I l’Ona riu nerviosa, perquè no sap què dir el proper cop que el vegi. Apart, no sap qui és.

Els Pets Tard

diumenge, de novembre 02, 2008

ICE GIRL

Un estudi científic publicat a la revista Science afirma que sostenir entre les mans una beguda freda o calenta influeix en la percepció que tenim dels altres. Així, aquells que aguantaven una tassa de cafè calent durant uns minuts van veure els altres més generosos i amables que els que ho van fer amb un cafè amb gel.

Ho he llegit avui. Tinc una tassa de té calent entre les meves mans glaçades, a mig centímetre dels meus llavis, calentant-me mentre miro per la finestra les gotes de pluja que cauen sense parar. Tot i la melancolia que pot donar aquesta imatge i la tristesa del temps somric contínuament i em sembla que la Lucía està més relaxada i amable que els darrers dies. El fet d’haver entregat també un informe a primera hora li ha fet canviar l’humor, i no porta ara, ja, l’estrès de les presses i les coses mal fetes. Potser avui seria un bon dia per llegir certes notes de premsa, llibres, entrevistes, etc. i pensar: doncs potser té raó l’home que es va jubilar als 40 anys...

Però mentre el baf m’enboira els ulls, només puc pensar: Potser Science tindrà raó però quan es tenen les mans calentes i a fora plou, tot es veu amb ulls més positius.

Boomp3.com