dilluns, de desembre 29, 2008

AMICS, INVISIBLES, LECTORS (2)



Segona pista per l'amic invisible:

Escriure li serveix de teràpia i a nosaltres per conèixer una mica més una "urbanita" barcelonesa

I li agrada la bona música (avui la tria ella, la cançó)

dissabte, de desembre 27, 2008

AMICS, INVISIBLES, LECTORS

Després d'uns dies fora avui torno a casa. A passar fred. A veure com plou per la finestra. Però... qui ho negarà? Res com estar a caseta, al sofà amb la manteta, amb l'ordinador a la falda i repassant els blogs que segueixo i els que no, els que participen a l'Amic invisible i els que no, pensant com li puc dir a aquell/a blocaire que som veïns. Pensar en anar a fer un té calent a casa la Violette, picar a la porta d'en Doom per felicitar-li un bon Nadal, trist però bó igualment, escoltar bona música d'en Productes, descobrir que en Vier li agraden les meves lectures de Nadal (haig de confessar que ja l'havia llegit i sí, em va encantar), saludar des del tren que em porta cap a casa a l'Olenska, que baixa a València... intentar saber qui és el meu amic/amiga invisible llegint aquests missatges tant misteriosos que em deixeu i preparant una bona tassa de cafè (és molt cafetera, crec) a la blocaire que espio des de fa temps, que li regalaré amb una dosi de converses, buscant el nostre lloc en aquest món, soles o acompanyades...

Encara que tard, molt bon Nadal i sí, aviat per dir Bon any 2009! Espero que balleu sense parar la nit de cap d'any cançons com aquesta.

dimecres, de desembre 17, 2008

NADAL, FRED NADAL

Falten tres dies per començar vacances. Només tres dies. Amb ganes. Després hauré de treballar en dies que l’oficina està buida, ja que la majoria ha preferit agafar-se les vacances la segona setmana.
Però ens havíem de repartir i m’ha tocat. Vacances per fi. Vacances per rebaixar tensions, almenys és el que espero. Després tindré uns dies de soledat a l’oficina per arreglar temes pendents que vaig abandonant per “aquells dies de nadal”.
En Doom em comenta que hauria de posar-hi remei. Ja hi intento, ja, però quan dues persones són incompatibles i a més tenen aquell humor és difícil. El meu cap, que és borde com ell sol, hi està posant remei, separant els temes que portaven juntes aquestes dues feres i buscant nous socis. Per una vegada sembla que està posant pau d’una manera tranquil•la. Normalment quan ho fa és a lo bèstia, de males maneres i quan la situació està al límit. Encara que no ho sembli, a aquesta situació no hi hem arribat. Les dues feres no s’entenen treballant però a l’hora de fer bromes i oblidar la feina són d’allò més amics. Ara, fora de l’oficina segur que no intenten coincidir.
I jo espero les festes. Unes festes que em cansen, que no m’agraden, però alegre perquè és hivern i fa fred. M’agraden els nadals freds.

divendres, de desembre 05, 2008

DIMISSIÓ


Dimissió. És el crit de guerra que es pot sentir des del meu despatx. Clar que al estar sola en un despatx fa que aquesta dimissió la cridi una persona en contra d’ella mateixa. Però sí, demano la meva dimissió. Demano la meva dimissió que espero que es faci efectiva ja, al mateix moment que la demani, en intentar posar pau entre dos lleons. No crec que aquestes dues feres que tinc com a companyes de feina s’entenguin mai. M’he convertit en la intermediària. Però com a intermediària m’enduc tots els cops. L’ase dels cops. Un lleó demana que comuniqui a l’altre lleó una cosa, l’altre lleó, com a fera que és i que es posa, em crida que què m’he cregut. Si no ho demano jo! Si ho demana l’altre. Però clar, la que és un gatet al costat de dos lleons serveix per parar els cops. Si els gats fan aquelles mirades tan tendres, qui li diria que no? I de gat passo a ser ase. Fins i tot i ha un moment que crec que em surten orelles de mentidera i tot.
Però com qualsevol animal, l’ase també dóna cosses. I la primera ha estat cridar DIMISSIÓ entre les quatre parets del meu mini despatx.

PD: No em funciona el boomp3. La cançó seria qualsevol de Whitte Stripes, la que més us agradi, us deixo triar.