dimarts, de gener 20, 2009

SORTIR AL CARRER

Estem a mitjans de gener, intentant superar l’allau de rebaixes i el fet de no trobar res interessant per comprar-me, i plantejant si aquest any hi haurà llista de bons propòsits. Crec que no. De moment, la única acció bona que he fet és disfrutar d’un cap de setmana. Sortir a sopar divendres amb la calma, llevar-me dissabte quan el llit em fa fora, vestir-me i passejar amb el cap en blanc pel parc. Dinar rampoines, que l’M. cuina molt bé amb les sobres, i passejar amb bici per la riera que porta al poble del costat.
Diumenge em vaig recuperar d’un sopar-cerveseta al sofà, mirant la pel•lícula cutre de la tarda i desitjant que no arribés dilluns. El dilluns tenia tanta feina que em vaig rebotar i no volia sortir del llit. Comença l’organització d’actes i el màrketing promocional. A la feina també estem de rebaixes, fem actes per vendre’ns.


dijous, de gener 08, 2009

RETORN A LA NORMALITAT


Recuperant-me de la tornada a la feina, accidentada després d’emocionar-me saludant a tothom però sense aixecar el cul de la cadira, a l’hora de dinar descobreixo que TV3 ha fet propòsits de nou any (jo encara no) i posa subtítols a les notícies. Ho deu fer pels sords però a mi, que dinar al menjador de l’edifici on treballo és com estar sord, m’és còmode. La gent ja pot xerrar que jo m’entero igual de les notícies. Això sí, demà hauré de seure una mica més aprop de la tele, que de lluny costa una mica de llegir.

A l’oficina bé, amb molts correus per llegir i molt poques ganes de treballar. Però com que tothom està igual anem comentant les vacances, els regals de reis (fent pase de models per ensenyar aquelles sabates noves, l’anorac...) i corrent per l’oficina per saludar el nou any amb la cadira del despatx, cadira amb 5 rodes, que em fan parar boja i ja han provocat un parell de blaus als genolls. Haig d’aprendre a frenar a temps o posar les mans, a fer revolts sense derrapar i a no agafar un atac de riure. No sí la tornada a la feina ha estat agradable, sobretot quan només hem tornat els pringats de secretaris i gent del “montón”. Els nostres caps tenen tres dies més de festa. Així dilluns ho tindran tot a punt per començar amb forces.


dimarts, de gener 06, 2009

AMICS, INVISIBLES, LECTORS (3)

Fa un parell de dies llegia que l’Annna es queixava que tenia vistes anònimes, que no li deixaven cap missatge. Haig d’acceptar que jo sóc una d’elles. Per dues raons diferents. La segona perquè havia de documentar-me per fer un bon regal per l’amic invisible. La primera raó perquè la visitava silenciosament és perquè seguia les seves històries, llegia com es trobava perduda i decebuda, com el seu blog li servia de teràpia, o com en aquests darrers dies, trobava un noi que li feia el pes, que trobava interessant. Deixant-me en l’enigma. L’ha tornat a veure?

Demana un regal. Demana que aquest any sigui millor que el passat. Demana noves il•lusions. Però clar, des del meu pis petit no li puc solucionar. Només li puc oferir l’olor d’un cafè acabat de fer al voltant d’una taula. Per si s’anima a visitar-me de tan en tan tindrà la tassa preparada.


Prometo deixar-te algun missatge a partir d’avui.