dimarts, d’abril 21, 2009

LA BRIGADA

Ahir l’M. no va passar per casa. Va optar per quedar-se al seu pis, perquè “tenia feina”. La feina era convidar-me a dinar avui. Res d’especialment romàntic o un restaurant de categoria, sinó un dinar amb taper al menjador de les oficines. Però el va preparar ell i avui me l’ha portat. S’ha quedat a dinar també, ell que no treballa en aquest edifici. El menjador estranyament estava tranquil, perquè hi havia poca gent, la televisió oberta (com sempre) tenia un canal musical amb un grup de veu calmada i guitarres suaus. S’agraïa. Si no fos pel pesat de l’empresa del costat. No he volgut dir res però quan em van dir que havien fet fora a personal d’aquella empresa vaig desitjar que fos ell. No vaig tenir aquesta sort. La seva veu t’entra al fons del cervell i taladra, els seus comentaris, més que estúpids, et fan dubtar de la seva edat real (que no deu ser molt més gran que jo) i té la desavantatge que ha de repetir les coses cinquanta vegades, no sigui cas que els seus companys no l’hagin sentit. He intentat somriure durant el dinar i no dir res a l’M., però crec que ell també ho pensava. Més tard ha arribat l’altre impresentable de l’edifici. Aquella persona que ha de demostrar que és un bon catalanet (sobretot) i culte. Només arribar, sense dir res a ningú, ha canviat de canal. Ha posat les notícies (hem d’estar informats) i en català. No hi tinc res contra TV3 però clar, és que només existeix un canal i dos diaris (el Punt i l’Avui, com és que el porter no els compra i els ofereix al personal quan anem a esmorzar, i en canvi es compra i ens ofereix l’Sport?) A mi també m’agrada estar informada però la música ambientava un bon dimarts de tranquil•litat.
La sort és que els espaguetis a la puttanesca de l’M. i la seva companyia s’ho fan perdonar tot, fins i tot deixar-me sense aquella mitja horeta de lectura i d’enveja: Si pogués fer uns informes la meitat d’exhaustius que els de la Lisbeth la relació amb els clients canviaria molt.


La brigada, el grup que ens acompanyava avui al dinar.

dijous, d’abril 09, 2009

EMPRESES

L’edifici on treballo forma part d’un consorci d’empreses. Empreses petites que s’han unit per poder treballar entre elles i buscar punts de col•laboració. S’han unit formant un consorci on hi ha una empresa mare, que ens engloba a tots, però aquesta empresa és per dir-ho clarament, una empresa que no se sap gestionar a ella mateixa i menys a les altres empreses.
Ja fa temps que les altres empreses es queixen de les poques ajudes que l’empresa mare ens proporciona, de la poca propaganda i de si es necessita per exemple un grup d’advocats per qualsevol tema, en canvi de trucar a la nostra porta truquen a la porta d’una empresa de Barcelona que diuen que és molt bona. Moltes gràcies. Per aquesta raó fa poc es va fer una reunió per debatre els punts negatius que veiem. El meu cap hi va participar activament i com és normal en ells els hi ha criticar tot allò que feien malament.

El resultat? Avui arribo a la feina, disposada a passar les últimes hores tranquil•les abans de vacances, aprofitant que hi ha empreses que ja han tancat, quan em trobo el gerent de l’empresa mare i el meu cap a la sala de reunions. Xerrant animadament. O això és el que creia fins que he sentit parts de la conversació. El meu cap pot ser un impresentable, pot tenir mal geni o em pot caure malament però sí que se li ha de valorar una cosa: sap com tirar endavant una empresa. En sap veure els punts negatius i com millorar-los. I això és el què li ha explicat avui al gerent. Li ha fet una llista de punts a millorar. I no és difícil, només tenint en compte les necessitats de les altres empreses i buscar socis interns s’arreglen molts problemes. Informant periòdicament quines necessitats tenim, esperant que una altra empresa s’ofereixi voluntària a ajudar-nos no costa res i ajuda a la cooperació entre empreses.

La reunió s’acaba però sento com el meu cap diu: “Si en dos mesos no veig cap resultat et demanaré que vinguis a veure’m de nou.” El meu cap s’ha convertit en el salvador del consorci, qui ho havia de dir.