dilluns, de novembre 30, 2009

A VEGADES, ENS EN SORTIM

En qëstió de pocs dies m'he trobat que l'Antoni (Bellosoli) ha posat una cançó seva, que els porto actualment en el meu mp3, que entro a casa la meva cosina i els està escoltant i que passejant pel carrer sento la música d'un cotxe i...són ells. Potser sí que és el grup del moment.
A mi m'agraden. M'agrada la seva música, amb una formació no típica d'instruments, amb melodies diferents i amb unes cançons que no tenen la típica tornada repetitiva. Però sobretot m'agraden per les seves lletres. Tot i semblar música alegre canten les penes, les sensacions i les maneres de fer de la generació que ja no és adolescent però que no vol acceptar ser adulta, d'aquesta gent que ja han viscut el primer amor i l'han perdut, que en saben dels desenganys de la vida però que alhora no són les persones adultes que ho saben resoldre tot o que l'experiència els guia.
Poques vegades es parla de nosaltres, des del nostre punt de vista, i quan es fa s'agraeix. I a més quan és amb música, música bona, per escoltar tot escrivint un post, caminant cap a la feina, treballant des de casa o conduïnt.
Perquè, a vegades, ens en sortim.

divendres, de novembre 06, 2009

RECORDS D'INFANTESA


Quins dibuixos recordeu de quan ereu petits/petites?
Avui fent un cafè, he sentit la conversa de dos pares joves. Tot ha començat quan un d'els va intentar, sense aconseguir-ho, que el seu fill no veiés els monstres de "Thriller" de Michael Jackson. Volia evitar-li malsons. La conversa ha derivat a quines van ser les primeres pel·lícules que no et van deixar dormir i als dibuixos actuals.
Parlàven de si els dibuixos actuals són innocents o massa irreals (esponges que parlen...) però un d'ells prefereix que el seu fill vegi això, que moltes vegades no entén i el pot encaminar cap al què l'interessa al pare, a Marco o Heidi. Marco, amb la seva història de nen sense mare i en cerca contínua i Heidi que vivia amb l'avi.
En Marco quasi no el recordo, la Heidi em va marcar més.Però qui em va marcar més, tot i que quasi ningú recorda, va ser per un costat la petita Polón i per l'altre el drac Biniki. Cadascú en la seva època.