dimecres, de desembre 30, 2009

Bon Nadal i bones festes

Amb el Nadal ja passat, arriba el primer dilluns on treballar es converteix en estar assegut a la cadira, mirant l'ordinador, fregar-se la panxa i pensant: arribarà a baixar algun dia? I això que encara em queden tres celebracions més (Cap d'any, nit de Reis, dia de Reis...). Haig de pair el dinar de Nadal i el de Sant Esteve amb les meves respectives famílies (un any més m'he lliurat d'anar a casa l'M., però crec que ja s'acaba això... l'any que ve no hi haurà excusa que valgui). I pair el dinar d'empresa i el sopar post-caga tió.

Els dinars d'empresa sempre m'han fet una mandra especial. M'agrada perquè busquem un molt bon restaurant o posar-nos les botes gratuïtament. Però em sobra el moment del cafè, quan comencen els discursos de que macos som i que ve que ho fem. I aquest any s'hi han sumat els discursos de “hem d'innovar per sortir de la crisis”. L'M. també ha vingut al dinar, amb el seus companys d'oficina. Hem estat tot el dinar (potser la nota divertida) fent veure que ens coneixíem només d'haver compartit reunions. Com si no dormíssim junts! Però a ulls de la Lucía i d'altres companys de feina (per sort pocs) no podem dissimular. I ens somriuen misteriosament i amb complicitat.

Jo m'acaricio la panxa i també somric amb complicitat mentre miro la pantalla de l'ordinador.



diumenge, de desembre 13, 2009

NO ELS TROBARÉ A FALTAR


Amb l’M. continuem buscant pis. Amb la calma, ja que ell s’està instal•lant a casa meva i no veu la necessitat urgent de trobar un piset una mica més gran. Avui he pensat en totes aquelles coses que no trobaré a faltar quan marxi d’aquí:
No trobaré a faltar els coloms fent el seu “uh-uh” al balconet als matins del cap de setmana (segur que ho fan sempre, però treballo i no els sento).
No trobaré a faltar la nena que juga de 8 a 10h. del diumenge a baixar en patinet pel carrer de casa (és peatonal).
No trobaré a faltar els pares de la nena que aprofiten quan ella està al carrer per escridassar-se (o és que tenen una casa gegant i no se senten quan parlen?).
No trobaré a faltar la iaiona que procura que tots els veïns sapiguem com va la telenovel•la obrint la finestra i posant el so al màxim.
No trobaré a faltar els borratxos que tornen de nit a casa passant per sota la meva finestra.
No trobaré a faltar les caramelles i l’espant del primer any que les vaig sentir, a la porta de casa perquè una veïna simpàtica els hi dóna de menjar i beure.
No trobaré a faltar el casal d'estiu que no em permet obrir les finestres per por a sentir tot de nens cridant.
No trobaré a faltar els veïns que gasten tota la paga doble en petards per la nit de Sant Joan.
No trobaré a faltar els sopars de grup que s'organitzen cada cap de setmana a una terrassa propera.
Encara que quan obro la porta del meu piset penso: ah! sóc a casa!. No els trobaré a faltar, o sí?