dimarts, d’octubre 26, 2010

BANYS TERMALS I PEDRES CALENTES


Avui semblarà que sigui columnista d’una revista d’aquestes de moda i bellesa, fent propaganda de l’spa on vaig anar dissabte. Sí, aquest dissabte passat me’n vaig anar a fer una sessió de banys i massatges relaxants... Era un regal i s’havia d’aprofitar.

Vaig aprofitar el dia, començant per una visita al poble on hi ha el balneari on vaig anar. Hi ha pobles amb categoria. Aquesta era alta, amb les seves casetes modernistes, els seus passejos peatonals i el centre del balneari, enmig del poble però integrat a ell, amb uns jardins ideals per desconnectar unes hores de la feina. A dintre m’esperava una hora de banys termals, raig d‘aigua a l’esquena i a les cames, etc. que em van servir per intentar treure’m aquelles contractures que em començo a notar i alhora intentar, sense èxit, desconnectar de la feina. Després em va tocar una sessió de massatges amb pedres calentes. Per fi vaig desconnectar una mica, els 5 minuts que em vaig adormir. Perquè o vas molt conscienciat o no et relaxes gaire, ja que penses: ara el jacuzzi es queda buit, és la meva oportunitat, o ara corro cap al raig d’aigua freda, que se’m colaran (és el problema de no tenir un passe VIP i anar-hi amb la resta de mortals). I a les pedres calentes el pensament recurrent és: ostres com cremen, però no podeu tenir més cuidado? Els primers cinc segons. Després hi ha un moment que el teu cos no pot més i t’adorms. Llavors deu ser quan realment estàs relaxat i veus que ha funcionat el tractament. També ho notes quan la resta de dia no serveixes per res, quan estàs tot el dia en un núvol alhora que un cansament feixuc et cau al damunt. Crec que necessitava tot un cap de setmana de relax!

Com que vaig passar una hora llarga a l’aigua quan en vaig sortir em vaig tancar una hora més als vestidors. Ho havia d’aprofitar i havia portat tot el meu arsenal de cremes, la meitat regalades en promocions, que tenia a casa. Vaig aprofitar embatumar-me el cos, fer-me massatges de cara manuals, provar l’últim pentinat de moda o maquillar-me una mica per veure si m’afavoria... Podia sortir del vestuari apunt per una sessió de revista, amb fotografies i crítica apunt.

Pel tema feina encara hi vaig estar donant unes quantes voltes més. Potser seguiré el consell del meu cap i m’introduiré al món del twitter corporatiu. M’ho puc agafar com una nova feina i un nou aprenentatge.

dimecres, d’octubre 13, 2010

SUANT LA CANSALADA


Encara que avui sembli un dilluns he fet el que tocava i he anat al gimnàs, com cada dimecres. Últimament no sé on tinc el cap, per sort avui volia fer piscina, que feina com uns 20 anys que no en feia (des dels cursos escolars, la veritat és que la piscina no m’agrada gaire com a forma d’entrenament): M’he deixat les xancletes. No podia anar a la sala de màquines (que no vol dir que les utilitzi, perquè només m’acosto a la bicicleta i al rem, em dedico a fer estiraments i pilates en un racó...) perquè no portava les bambes, ni la roba interior adequada. Així que descalça i desitjant que ningú em renyés m’he dirigit a la piscina. La qüestió no era fer una competició de quantes piscines podia fer, ja que m’ho he agafat amb una certa calma i apart, no disposo de molt de temps. Els meus entrenaments s’han convertit en fer el màxim de profit en el mínim temps possible. Sóc una experta de quins exercicis duren poc i es poden fer.

Jo no vaig al gimnàs per veure com plou mentre jo estic a la piscina relaxant-me, o per provar totes les màquines possibles, o per suar al ritme d’una classe frenètica. És el que té voler tenir vida social, vida de parella, vida per una mateixa, vida laboral, etc. D’on trec el temps? Això em pregunto moltes vegades. Al gimnàs m’obligo a anar-hi una vegada a la setmana, i si puc dos, durant l’hora de dinar. Però es fa el que pot: entre anar al gimnàs, vestir-se, entrenar, dutxar-se, tornar a la feina i dinar només tinc 1:30h. Sort que sóc de les que es dutxa ràpid.

Això sí, surto amb el cap ple d’idees i de renovacions que vull fer. Però això serà tema d’un altre post.

divendres, d’octubre 08, 2010

ENTOMA AQUESTA!

El meu despertador és ràdio. Em desperto els matins amb les notícies o amb les recomanacions de webs, vídeos etc del programa de ràdio que escolto. Moltes vegades em quedo 5 minuts fent el mandra al llit, esperant sentir el temps per decidir què posar-me. Llavors sento notícies que a vegades penso que somio. Perquè no les torno a sentir més, ningú en parla, com si no existissin.

La notícia que vaig sentir ahir va ser que el preu de la vivenda a l’Estat Espanyol està sobrevalorat un 17% per sobre de la mitjana europea. La bombolla no ha esclatat, sembla. M’ho crec. Ens estem començant a acostumar que un pis de 85 m2 amb balcó val 300.000 euros. I ens ho diuen i ens quedem tan amples. És el que valen, ens creiem.

A França, a una ciutat estil de la meva, per una mica més tenen casa amb jardí i 5 habitacions. Agafa aquesta! I jo morint-me d’enveja quan ho veig.

Avui m’he despertat amb l’anunci de una fira immobiliària que faran a Barcelona. S’assembla molt a un anunci d’unes fiques del costat de casa que intenten vendre a preus excessivament alts. Es basen en que la hipoteca no es podrà desgravar a partir de desembre i que ara és el moment de comprar, per aprofitar les avantatges que s’ofereixen. Les finques veïnes també anunciaven que comprar abans de juliol sortia a compte perquè l’IVA també pujava.

Jo, mentrestant, m’abrallo perquè no em pugin el lloguer, espero que la bombolla no es desinfli, que peti directament!