diumenge, d’abril 17, 2011

INDIGNEU-VOS!

Avui fa cinc anys (que ràpid que es diu) que vaig començar a escriure. He tingut alts i baixos, èpoques en que escrivia molt i èpoques que escrivia poc. Èpoques que he estat molt crítica (o ho he intentat) i èpoques que m'he deixat anar més.

Vaig començar a escriure perquè no em sentia identificada amb les coses que es comentàven sobre els joves. No m'hi sentia identificada. Encara ara em costa. Com comento en la descripció del qui sóc els joves ens trobem en crisis, quasi permanent. No tenim bones feines, acabem els estudis i ningú ens vol (o masses estudis per males feines o massa joves i sense experiència per altres). I el més trist és que a vegades em crec el retrat que ens fan als diaris: no ens queixem. Ho acceptem tot. Ens acomodem.

Per això el llibre de Stéphane Hessel, i el pròleg de José Luis Sampedro, m'han cridat l'atenció. Hessel, amb els seus 93 anys ens demana, ens crida que ens mobilitzem. Perquè té raó: sembla que visquem bé, sense dictdures que ens amenacin, però la realitat és que tenim un futur molt cru. I ningú es queixa.

José Luís Sampedro diu: "Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: Digem NO. Negeu-vos. Actueu. Per començar, INDIGNEU-VOS!"

Indignem-nos!

dimarts, d’abril 05, 2011

MANAGE UP


El cap de setmana va sortir un article a un dominical sobre l’art de guanyar-se al cap. El cap referit al teu superior.

L’article parlava d’una moda estesa als Estats Units de com fer la pilota al superior i així pujar esglaons. Per curiositat me’l vaig llegir, pensant que com sempre jo en canvi de pujar baixaria esglaons. Això de fer la pilota al meu superior no ho porto molt bé. O això creia fins que vaig llegir l’article.
En l’explicació general de què era el manage up hi vaig veure el piloteig pur i dur, de com camelar-te al cap i saber-te moure entre superiors, persones influents, etc. Allò que sempre he odiat tant d’algunes persones (entre altres un company de feina) que és tan polític que sap ser allà on hi ha el poder.
Però després de l’explicació inicial fan un resum dels cinc passos bàsics:
1) Fer-se veure.
2) Tenir clares les prioritats del teu cap.
3) Adaptar-se al seu estil de treball.
4) Veure més enllà de la teva feina.
5) Ser conegut per les solucions, no pels problemes.

Aquí ja vaig tenir alguns problemes. Jo, que em considero l’antítesi del meu company de feina, faig algunes d’aquestes coses:
1) Començo a reivindicar les meves feines. Treballo molt i només falta que algú es pengi les medalles. No sortiré a ple balcó a proclamar-ho, però com a mínim sortir als crèdits.
2 i 3) Em fixo en la manera de treballar del meu cap, començo a saber què li agrada i què no i per evitar repetició de feines o males cares, sí, m’adapto a ell.
4) Sempre he estat curiosa, no m’agrada tancar-me portes i a més crec que és important conèixer el teu voltant. Si el meu cap parla d’un article que ha llegit i ho troba interessant, no l’aniré a buscar de seguida pe`ro intentaré saber de què parla. Simplement per no sentir-me desplaçada i entendre les converses. I a més contant que el món dels advocats no és el meu.
5) Ostres! És que la veig tant evident! Si ets la típica persona que només es queixa què vols que s’esperi de tu?

Així que estic fent punts per escalar?