ACAMPADA BARCELONA

Han carregat. Al final han carregat. Esperava no arribar a aquest extrem tot i que m’he despertat amb la veu de l’M. dient: Els mossos estan a plç Catalunya. Hem tingut la ràdio engegada fins a l’hora de marxar. I ara, des de la feina, amb el twitter obert.
No m’ho puc creure.

Us poso una foto de btv

I el link al twitter.

http://twitter.com/#!/search?q=%23acampadabcn

"Se justifica esta violencia contra esta gente que no ha lanzado ni un objeto?". Per un cop trobo que Antena3, apart de fer una bona retransmissió, s’enfronta amb la policia i denúncia les agressions. El poli a qui entrevisten no ha vist cap imatge, perquè està al seu despatx, li recomanen que miri les imatges.

La meva ciutat serà la propera?

ELS INDIGNATS

Aquests dies he estat pensant que la Cris (una anònima que em va deixar un comentari al bloc) sabia què s’estava covant. Al final algú ha decidit manifestar-se. A els principals ciutats catalanes i espanyoles estan apareixent manifestants que acampen per queixar-se de la societat on vivim.
Què passarà una vegada s’acabin les eleccions? Perquè una vegada hem votat les queixes queden al calaix fins a les properes votacions. I així anem fent. Vull pensar que no es quedarà en unes protestes de res, no crec que arribin molt lluny (no es poden considerar ni molt menys com la primavera àrab), però, arribaran a canviar les coses?

He llegit l’article de Toni Soler a l’Ara i hi estic d’acord. Estic d’acord en que els partits s’intenten fer seva la protesta i alhora en “d'un moviment tan dispers difícilment en sortirà una alternativa pràctica -és a dir, que es pugui votar-. Suposant que la democràcia real continuï basant-se en sigles, urnes i paperetes.”

Falta poc per anar a votar, en el nostre cas per les municipals. I com cada cop que em criden a urnes penso: i què votaré. Tinc clar que votaré, sempre he pensat que s’ha de votar. Però què? Depenent de les eleccions voto una cosa o una altra, intentant votar allò que crec que em defensarà més però, realment algú em defensarà? Cada cop tinc més clar que no. No hi ha el vot dels indignats?

Per saber més us deixo dos links:

Cinc preguntes amb resposta sobre les protestes ciutadanes

Què passa si no votes?

SÍRIA

Fa uns dies comentava amb la Sara el conflicte siri. M'havia posat a favor de l'atac de les Nacions Unides a Líbia i ara veig com amb Síria hi deu haver uns altres interessos perquè no hi fan res. Les converses amb la Sara giraven al voltant de:

Sortirieu a manifestar-vos sabent que hi ha franctiradors preparats per matar-vos?

Sortirieu al carrer a protestar sabent que els tancs us esperen?

La veritat és que sembla difícil la situació i la resposta. Jo, en principi diria que sí, sortiria igualment. M'hi jugaria la vida però què han de fer, estar de braços plegats? És molt dur dir això, saber que potser surts a demanar uns drets i que no tornaràs amb vida a casa. Segur que és una manera dissuassòria de protestes que fa que la gent es tiri enrera, però per això mateix crec que sortiria pel carrer. No se'ns pot fer callar tan fàcilment. No se'ls pot fer callar tan fàcilment.

De les Nacions Unides, del món en general, no sé què pensar. Com passa amb Gaddafi crec que hi ha d'haver una sortida. No sé quina. Però el que està clar és que el senyor Al-Assad no té cap problema per reprimir, assassinar i acabar amb la població del seu país.

Us quedarieu de braços plegats?

Inauguració

Dono per inaugurada la temporada “anem a dinar al parc”. Avui ja he anat a dinar al parc de davant l’oficina, amb un llibre i un dinar, que per sort, es pot menjar fred (o a temperatura ambient).
Crec que a partir d’ara les visites seran constants.