Després de la primera indignació, de veure les ganes de provocar del nou alcalde (no n’hi havia prou sabent que Plataforma participaria a la festa i que hi hauria protestes?) em quedo amb els comentaris que vaig sentir en el transcurs de l’acte i amb alguns fets:
Darrera el cordo policial, estant a primera fila coma participant de comparsa i mirant com els mossos es tapaven i provocaven solament amb la seva presència agraïa els comentaris dels municipals: "Avui la missa serà més curta, el capellà no té ganes de repartir més hòsties", o que parlessin amb nosaltres, ens deixessin passar (els mossos no es movien, ni per deixar passar l’Àliga que havia de saludar les autoritats).
Si hubiera venido el de Cultura los pancartistas no estarian aquí, son ganas de provocar. Tiene que venir el de cultura, que por eso estamos en fiestas. Dit d’una parella de mitjana edat, que segur que no entren dintre el grup d’ndignats ni de borratxos que cada any volen escridassar l’alcalde de torn (també n’hi ha d’aquests).
I a qui representa que hem de protegir? (un municipal a un altre, dins l’ajuntament)
A en Felip Puig
Ah, clar, és evident.
L’entonació era d’indiferència total. Els portadors esperàvem fer els nostres actes i un cordó de mossos esperava sense fer res, en fila, darrera l’ajuntament. No hi hauria cap problema quan el sr. en questió sortís. Ens estimem massa la festa, el xiulariem és evident. Però d'aquí no haguéssim passat.
Però la veritat és que la sensació va ser de mal rotllo continuo, d’haver d’explicar a un mosso que la figura va allà col·locada, que tota la vida hi ha anat i que siusplau deixeu passar. No ens deixaven sortir del cordó, no ens deixaven avançar, no deixaven col·locar l’Àliga al costat de la porta de l’església per poder saludar a les autoritats quan arribaven. Teníem una comparsa nova: el cos policial, dintre el recinte on ballen les figures.
Això se’n diu ganes de provocar.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes