dimarts, de setembre 20, 2011

El meu esmorzar a preu d'or

Cada dia des que treballo en aquestes oficines baixo a fer el cafè amb les companyes. Cada dia demano per beure el mateix. Algun dia em dono el capritx de comprar-me també una pasta. El preu per un “esmorzar” és de 2 euros. Cafè+pasta. M’ha costat un any sencer de demanar-ho perquè em cobrin 2 euros per un té i una pasta, ja que al no ser “esmorzar” el seu preu variava. Al final em consideren clienta habitual i em fan el preu especial.

Aquesta setmana han ampliat el bar, hi han incorporat un menjador per tots aquells que vulguin dinar (pagant, clar). Jo de moment prefereixo anar a la sala on hi ha el microones i portar els meus tuppers. Avui he baixat a fer el meu te habitual. M’he trobat un canvi de preus i de política: Han pujat preus.

Hem preguntat a què es devia el canvi i si eren conscients que els estudiants que hi ha a la zona no aniran al bar, ja el trobaven car abans, ni parlar-ne ara. Sí, en són conscients, però els amos no volen estudiants. Els cambrers se’n fan creus.

On s’és vist un bar, on la majoria de clientela són estudiants, que no vulgui estudiants?

On s’és vist pujar els preus a un bar que sap que la majoria d’oficines té màquina de cafè?

Crec que aprofitaré que sóc clienta habitual per dur el meu entrepà i el meu té i beure-me’l amb tranquil·litat ocupant lloc. Quan tingui ganes d’un capritx ja pagaré pel seu “esmorzar” a preu d’or.

dilluns, de setembre 12, 2011

Català, a l'atac


Recordem que el proper dia 12 de setembre Somescola.cat ha convocat concentracions a les 19 h davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats.

Jo hi seré, i vosaltres?