FEVER

No sé a quina hora hem arribat a casa... no volia ni mirar el rellotge, però només entrar al portal de baix ja he vist a la Sara. Estava asseguda a les escales, amb el cabell revoltós, fumant un cigarret i esperant-nos.
Hem pujat cap a casa i les he fet passar. Mentre guardava les coses a la nevera he repartit un parell de cerveses i ens hem assegut a la cuina a xerrar. La Sara tampoc havia fet res per les vacances i sabent que avui arribava jo ha llogat una pel·lícula i l'ha portat. Ens estirem al sofà i enxufem el vídeo. Es connecta el canal musical on apareixen uns nois de disset anys més o menys, cantant una versió xunga de "Grease". L’Ona es posa a cantar i quan la mirem estranyats i mig rient per aquest "arrebato" diu com si fos la cosa més normal del món que aquesta cançó li encanta. Continua cantant.
- Perdoneu, podem fer un sacrilegi i posar pause un segon? És que no puc més, tinc molta gana. Voleu un tros de pizza? N'hi ha a la nevera i la posaré al forn.
- N'hi haurà prou amb una? Si no n'hi ha més em fas un entrepà si us plau?
- En Zeppo no surt oi en aquesta pel·lícula?
- No, ell ho va deixar abans. A més els famosos són els altres tres....
- I com és que t'has decidit per "Una nit a la opera", Sara?
- Els diàlegs són brutals! Hi ha escenes molt bones i quasi durant tota la pel·lícula rius! Apart d'això, m'ha semblat una bona idea per passar la última nit de vacances.
La Sara és així, a vegades pot sorprendre. Li encanten les pel·lícules, antigues, modernes, mudes... és igual, però no ho diries quan la veus per primera vegada, amb els pantalons gastats i una o dos talles més grans, la camisa de màniga curta per fora arrapada, les bambes i el cabell despentinat. S'aixeca, recull els plats del sopar, es calça.
- Bé, Ona vols que t'acosti a casa? He vingut amb la moto.
- Quina pressa tens? Ens podem quedar a dormir aquí, oi Ini?
Si hi ha una cosa que no suporto és que em diguin Ini... però ja se sap, els amics mai faran cas d'aquestes coses, si et posen un sobrenom, difícilment te'l trauran. Per bona sort no el fan servir sovint. Em dic Virgínia, és un nom llarg i és fàcil que es busquin diminutius: Ini, Inia... Virgi... Bé, aquest últim millor oblidar-ho. Inia potser és el que accepto més fàcilment.
- Com vulgueu, jo m'aixecaré aviat. Què heu de fer demà?- Ja veig que se m’apalancaran a casa i no hi ha qui les faci marxar! Avui no siusplau, que estic rebentada i m’agradaria dormir. Que l’Ona es quedi significa xerrar fins a les tantes de la nit!
- Jo tinc classe a les 12. No sé si hi aniré. Però no et preocupis, marxaré aviat i t'ho deixaré tot recollit. Et quedes Sara?
- No, jo marxo a casa. Ens veiem demà. Nanit a tots, no sigueu dolentes aquesta nit...
Sembla que sigui la seva frase preferida "no sigueu dolentes". Després de fer-nos un petó a la galta a cada una mirem com marxa amb la seva motoreta carretera enllà. Despleguem el sofà i busquem un sac.
- I què? No tens res a explicar? No pot ser! Deu dies a casa els pares i no expliques res?
Això és el que em referia de l’Ona.
- No res, com cada any, tota la família junta fent el paperet... hem estat tres dies a la platja, a casa d’uns amics dels pares.
- A la platja, ara? Amb el fred que fa!
- Bé, tenen una casa aprop de la platja i ens van convidar un dia. Sempre hi anem a dinar però és molt avorrit, només hi ha els pares, els seus amics, i jo fent el paperot.


Fever (Marah)

ON THE RADIO

Les 6. L'estació de tren. Com si tingués ganes de tornar a veure-la. Però està a prop de les botigues i és un bon lloc per quedar. L’Ona ja arriba, no fa gaire mala cara, però porta el cabell recollit de qualsevol manera i vesteix amb el primer que deu haver trobat a l'armari i unes ulleres fosques que li dissimulen els ulls de son, tot i això va elegant, com sempre... però així és ella.
- Per on comencem?
Entrem al supermercat, per on hem de començar si no? L’Ona ha agafat un carro que fa anar de bòlit pels passadissos i esquiva com pot les iaies. Jo vaig agafant el menjar que necessito perquè la meva nevera torni a estar plena, o el que es diu plena. Que l'economia tampoc està per molts trotes. Tampoc compraré moltes coses, ja se sap, pasta, salses, cerveses, vi, fruita i verdures (que després la mama es queixa...) i carn per congelar. Marxem amb tres bosses i la meva motxilla plena.
- Com han anat les vacances?
- Com vols que vagin? Fatal, aborrides... He sortit quasi cada nit, allà, al bar, com sempre, a prendre algo però la meitat dels dies estava quasi sola i no hi havia cares noves. És avorrit quan sempre veus a la mateixa gent! Apart d'això... hem quedat de tan en tan amb en Sam, ja té nova obra i l’està preparant, ja saps com és. Entrem aquí?
Miro a quina botiga es refereix. Una botiga de roba interior? Segur que vol algun conjunt nou, o simplement xafardejar les noves tendències de roba.
- Com vulguis, però no molta estona, que haig de deixar el menjar al congelador abans que sigui massa tard.

On the radio (Nelly Furtado)

LEFT OF THE MIDDLE

Bé, les arribades a casa després d'uns dies fora sempre són com dir: Benvinguda a la rutina! I trobar-te el correu atraçat, missatges al contestador i la nevera buida...
Després d'estar tres hores asseguts terra, entre les motxilles, per falta de lloc, i amb una calor al·lucinant i asfixiant al tren, arribem a casa. Correu? No hi ha ni un simple paper de propaganda... el telèfon de casa sense missatges, deu ser perquè mai el fem servir, sempre amb el mòbil, i la nevera... és l'únic element que et demostra realment que has estat de vacances uns dies: BUIDA! I el poc que queda està caducat. La olor és repugnant. Bé, millor retirar-se cap a l'habitació, deixar-se caure al llit i demà ja serà un altre dia.
És al llit on començo a fer una llista mental de les coses que haig de fer: anar a comprar, netejar la nevera, quedar amb els amics! Agafo el mòbil i truco primer de tot a l’Ona. On deu ser?
- Ona? Sóc la Virgínia! Com va tot per aquí?..... Estaves dormint? Si són les 4 de la tarda!... Festa? Ahir? M'ho imagino, tu sempre de festa!.... Res, que ja estic aquí i haig d'anar a comprar quatre coses al centre, t'apuntes?.... Sí?.... A les 6 a l'estació?.... Ens veiem.
Ho veieu que fàcil?


Left of the middle (Natalie Imbruglia)