dimarts, de febrer 20, 2007

LIFE FOR RENT

Crec que aquest post li dedico a la Violette, que sempre demana que li expliqui com van les meves relacions... Sí més d'una. Estic feta un embolic. Vaig decidir deixar la relació amb en Víctor i encara penso en ell. Quan el veig em moro de ganes de quedar... però em reprimeixo. He quedat amb M. una altra vegada. Són tan diferents!
Amb M. em venen ganes de tornar a fer el boig, ser aquella persona que era a la universitat, sortir de festa i emborratxar-me (encara ho faig, és cert... però d'una manera més responsable, coses de l'edat), amb en Víctor és més de sortir de copes, en un lloc tranquil, amb calma. Però sense que hi hagi res més en un futur. I en M. m'ha donat ànims, m'he sentit bé, he sentit, com ho explicaria.. que puc lligar, que puc i encara sé jugar una mica (o almenys això és el que crec). Però alhora penso, l'M. sembla més gran (sobretot vestit d'oficina, tan pijo) i és més petit que jo, i potser em convé buscar algú amb qui tenir una cosa estable, més d'acord amb l'edat...
Però per exemple em va convidar fa poc a jugar un partit de futbol, jo que sóc cateta jugant, i li vaig dir que no. Aquella tarda, tirada al sofà me'n vaig arrepentir molt de no anar a fer el tonto una estona...

També hi ha el fet que faria el tonto, pero no sempre amb coses que m'agraden... em va comentar que podia aconseguir entrades per un concert, m'agraden els concerts, però just aquest grup no. Hi ha molts grups que ell escolta que no m'agraden i tenim gustos diferents...

Potser hauria de seguir el consell d'en Sam i no pensar en l'edat, si es vol fer el tonto es fa sense pensar en l'edat!

No sé què fer!
  • Life for rent. Dido

dissabte, de febrer 10, 2007

SER LA TIETA SOLTERA?


La Sara m’ha trucat, he quedat amb ella per anar a comprar roba. Ha decidit canviar el vestuari. Quina por que em fa!
Però quan hem quedat he entès que no volia canviar el seu vestuari, tenia ganes de parlar i necessitava roba per la feina. Renovació de vestuari de feina. Entrar a botigues de categoria amb la Sara fa certa vergonya: emprovar-se pantalons de fil, negre, de ratlles... amb unes botes Marteens, i una americana sobre les seves samarretes arrapades és com estar al carnaval. Però és com vesteix quan va a treballar. Sabates o botins negres, americana i pantalons prims, de pinça. Hi ha vegades que aprofita les corbates i també se les posa, tot i que li agrada més portar-les amb samarretes de tirants un dissabte a la nit. El seu cabell recollit normalment amb dos llapisos com els monyos xinos canvia per estar pentinat i sense recollir. Només manté el pearcing al llavi. Aprofito per mirar pantalons i americanes que no em compraré mai.
- Ai Inia, que crec que la vaig cagar de mala manera deixant-ho amb en Guiu.
- No comencem Sara!
- Amb el què amb dir-te Inia o amb en Guiu?
- Ja ho saps... no pots estar tota la vida arrepentint-te de deixar en Guiu... la vostra relació anava malament des de feia temps...
- Ja ho sé, però tot i que ara l’últim que vull és una relació seriosa, sospito que mai tindré una altra oportunitat!
- Doncs seràs la tieta soltera...
- Gràcies.
- De res. Però saps que no és cert. A més, qui vol un nòvio?
- Jo.
- Ostres Sara! Pensa! Sense complicacions, rotllos d’una nit...
- Sembles l’Ona... i m’estranya, tu que estàs penjada d’un desconegut i ets incapaç de deixar una relació que no porta enlloc... Tu parles de rotllos d’una nit? Tu que sempre busques algo més?
L’últim que volia era emprenyar-me. En part tenia raó, encara que no era moment per refregar-me per la cara la meva relació amb en Víctor. I a més, estàvem parlant de la seva amb en Guiu.
- Mira aquests pantalons Sara! Et quedarien molt bé amb l’americana negre...
He hagut de canviar de tema.
  • London calling. The Clash