TIRAR-SE A LA BONA VIDA

Després d'uns dies de merescudes vacances i a quatre dies de tornar a la feina (amb unes poques ganes que espanten) em plantejo el nou curs laboral. No sé fer els proposits de nou any el 31 de desembre, sempre els faig al setembre, com la Hanna B.
Em plantejo agafar-me la feina menys en sèrio, és possible? I disfrutar de les tardes, quan surto de treballar per:
· fer el curs de francés que evito des de fa anys
· anar a les classes de conversa d'anglés
· esperar el mal temps i tornar a fer un curs de surf
· cuinar, o aprendre'n, i menjar millor
· disfrutar dels petits plaers que ens ofereix la vida
· VIURE, no sobreviure, si la feina i el lloguer m'ho permeten

Com podeu veure per la foto he disfrutat de platja... M'he animat amb una amiga per fer una sortida surfera, amb el resutat d'agulletes i ofegament continnu. Però prometem tornar-hi.

Sitting, waiting, wishing. Jack Johnson

AGOST

Taral·lejant la cançó dels Pets Agost penso en l’efecte que té per mi aquest mes. Que arribi l’agost feixuc i mandrós. És un mes que m’aplana, em deixa estesa al sofà, a la sorra de la platja, sense ganes de fer res, amb idees al cap però poques ganes de tirar-les endavant.

L’agost, l’estiu en general, és el mes en el que dic: És estiu, fem coses d’estiu. I m’animo a jugar a volei, a fer platja, a prendre copes a les guinguetes de platja. A no ser a casa.

Però també l’agost enganxós em fa perdre les ganes d’escriure. Sempre m’ha passat. Les llibretes plenes de notes que tenia fa anys, que recupero quan no tinc l’ordinador a mà, es perden durant l’agost. Es queden guardades amb els bolis, en un calaix, junt amb els llibres d’estudi.

Per aquesta raó us informo que marxo de vacances. Vacances d’escriptora, vacances de blog. Les vacances físiques encara han d’esperar unes setmanetes.

Prometo informar.