dilluns, d’octubre 22, 2012

La Contra i els horts urbans

Surto a fer un esmorzar a mig matí d'un dia feiner (són les avantatges d'estar de baixa) i agafo el diari, per posar-me al dia. Com que les notícies són sempre les mateixes passo directament a la darrera pàgina, a la Contra.


Aquesta vegada entrevisten a una dona que ha convertit la seva ciutat en un hort urbà obert a tothom. Em fa enveja llegir-ho. Enveja per poder gaudir d'un hort tant a l'abast i enveja perquè sé que auí, a casa nostra, això seria impensable. Quan tardarien a quedar els parterres destrossats? Quan es tardaria a robar les plantes? Qui se'n faria càrrec sinó hi ha res a canvi , apart de l'amor a l'hort i a la feina? Fa uns anys vaig viure una situació sempbalnt a Suècia: enmig del camí a un monument hi havia parades de fruita: capsetes amb fruita per endur, una guardiola, una pissarra amb el preu i ningú vigilant. Tots els que vaig veure que agafaven fruita la pagaven.

Cada vegada em torno més "sueca". M'agraden les coses artesanals, els horts urbans i aprofitar aquests plaers de menjar verdures conreades per un mateix, pastissos amassats amb les teves pròpies mans... Llàstima que aquí, poder canviar el món amb les nostres mans, ho veig difiícil.