COMPROMETRE'S, SEGÜENT PAS

“Comprometre's significa obrir-se al món que ens envolta. Suposa dir, en contra del determinisme històric, que hi ha alguna cosa per inventar. És el contrari del derrotisme i la resignació".

Són paraules de l’últim llibre de Stephen Hessel, de qui em vaig llegir “Indigneu-vos”. Segurament també me’l llegiré. De moment només puc dir que estic d’acord amb aquestes paraules. Sempre he pensat que si volem canviar les coses no només ens hem de queixar, hem de moure’n, mobilitzar-nos. Les acampades han servit per fer el primer pas però ara hem de canviar d’estratègia.

Ens hem de plantejar moltes coses, per començar. Les acampades ja existien quan van haver les eleccions municipals. Algun partit va patir alguna forta davallada, però no crec que a conseqüència de les acampades, i algun altre va pujar en vots. Just un dels partits que més crítiques té per les retallades. Aquí alguna cosa falla: els indignats no voten? Si hi ha tanta gent indignada com és que les eleccions van com van? No estarem d’acord amb les forces polítiques però no votar és com no actuar, almenys actualment que tenim el sistema electoral que tenim. Volem canviar les coses però no fem cap partit polític (no hi creiem), no fem cap plataforma ciutadana, no ens ajuntem i fem propostes factibles. No ho veig lògic.

Vaig sentir un indignat que deia que havia votat a les autonòmiques i que en cap moment el partit que governa actualment havia dit que faria retallades. Jo sóc molt mal pensada? O vident? Era clar que no ho diria, podia perdre vots, però algú sospitava que no les faria? És un partit que promou tot allò privat i ara ens estranya que retalli? Des de quan som tan innocents?
Crec que les acampades han d’acabar com a tal, no serveix estar dormint a la plaça sense res a proposar. S’ha de buscar una altra via o hi ha el perill de caure malament a la ciutadania que no ho entén (la imatge que es dóna quan vas a treballar a les 9 del matí i els acampats encara dormen és una mica patètica) o que els acusa d’acomodats.

Busquem una altra via.

INTENTANT DESINFLAR BOMBOLLES

Uf, se m’acumula la feina. Feina de l’empresa i feina de blogaire. Si fa un mes em plantejava què fer amb el bloc ara em trobo que no paro de veure coses que vull comentar… I a la feina no tinc temps ni de descansar dos minuts. Un horror.

No recordo si vaig comentar que per fi havíem trobat pis amb l’M. I com és normal veig que anem al revés del mercat:

La compra d'habitatges a Espanya va caure un 30,4% durant el primer trimestre de l'any respecte el mateix període del 2010, fins a les 74.540 operacions, segons les dades publicades avui pel ministeri de Foment.

L'any va començar amb una forta davallada després dels increments registrats a finals del 2010 per la desaparició de la desgravació fiscal per la compra d'habitatges per a les rendes superiors a 24.000 euros.

A Catalunya les operacions van caure un 32% entre gener i març, segons informa Efe.

El que no em crec és el fet que els pisos han baixat el preu. La teoria de quan menys demanda més barat per reactivar la demanda en aquest cas no passa. Almenys a la meva ciutat. Els pocs pisos que he vist més barats era perquè realment estaven molt inflats. Han baixat preus però encara estan inflats.

I el nostre? Estava inflat. Vam negociar a la baixa i ens ha sortit bé, però ara espero trobar tots els errors de construcció possibles. Perquè és evident que el constructor encara hi vol guanyar i ha baixat preu però no el posarà al preu "de fàbrica", que segur que va ser molt menor que al preu que ens ho ven.

Però tot i així feliç. Feliç de tenir casa i feliç de veure que potser sí que la bombolla es desinfla (preferiria que petés però què hi farem)

ISLÀNDIA

Islàndia, aquell país que tante si tanes vegades ens mirem i ens volem emmirallar. Tenen un nivell educatiu que ja ens agradaria a nosaltres, l'estil de vida és envejable, són molt més ecològics i miren pel benestar. Fins i tot coses negatives com pot ser el fred o els volcans atrauen. Cada quan podem veure un volcà en erupció? Cada quan podem visitar glaciars, menjar salmó sense preocupar-nos del preu?

Des que va començar el moviment 15-M, les acampades, etc. que se les ha comparat amb Egipte, Tunísia i altres revolucions àrabs. Per mi no tenen res a veure. No ens podem comparar amb ells. Els nostres règims polítics són molt diferents. Ens hem d'emmirallar també, en aquest cas, amb Islàndia. I més en dies com avui:

"Islàndia jutja l'exprimer ministre per la fallida financera"

Anteriorment van votar en referèndum si pagar la factura del rescat de la banca per la fallida financera. Va sortir una majoria aclaparadora de no.

A nosaltres ens queda molt per aprendre.