dissabte, de maig 27, 2006

NOVA MANIFESTACIÓ

"El diumenge 28 de maig a les 5 de la tarda, s'ha convocat una nova mobilització per un habitatge digne a Barcelona.La convocatòria fa una crida a tota la gent jove a fer una “sentada” en llocs cèntrics i visibles de les ciutats per denunciar la situació excloent, pel col·lectiu jove, del mercat de l'habitatge i la manca de voluntat política per fer front a aquest problema."

Bé, no sé si heu participat a les altres, però val la pena, és el nostre futur....

La veritat és que no tinc ganes d'endeutar-me per vida o d'haver de viure en un pis tan petit com el meu per sempre... i tal com estan les coses... la putada és que el lloguer del pis és proporcional a la seva mida, quan més petit, més car el seu metre quadrat!

dimarts, de maig 16, 2006

HI EREU?


Aquest és l'aspecte de la assentada per un habitatge digne. Com a jove mileurista que sóc hi vaig participar. I vosaltres? Què us va semblar?

dilluns, de maig 08, 2006

... I ALTRES NEGUITS

Porto ben bé sense treballar dos mesos. Però quan vaig plegar de l’altra feina vaig decidir fer vacances uns dies i llavors entre altres coses, no me’n vaig adonar. És ara, quan tot ha tornat a la normalitat me n’adono de les hores que estic a casa, tancada, avorrida, sense fer res i pensant com puc passar el temps. No puc anar trucant a la gent a veure si volen fer un cafè, tots treballen. I em convertiria en la pesada numero 1. Però les parets em cauen a sobre, passo les hores amb pijama donat voltes per casa i segur que m’he engreixat ja que per avorriment menjo tot el dia. No sé què fer, la meva auto estima baixa per moments, i puja de cop quan rebo una trucada per concertar una entrevista, dir “puc quedar a qualsevol dia i a qualsevol hora “ queda bastant trist però m’animo per moments, busco els meus millors vestits per anar a l’entrevista i donar una bona imatge, em maquillo de manera simple però que crec eficient. Però com és que m’arreglo tant per unes entrevistes que no m’interessen? Bé, tot el que sigui guanyar una mica de diners és benvinguda.
Ara em falta esperar, aquella espera infinita, que moltes vegades acaba en un pou sense fons perquè l’empresa no truca per dir-te un simple “no ens interesses”. Durant les setmanes que passes entre l’alegria de l’entrevista a la desesperació de no tenir feina estàs patint cada dia una espera horrible enganxada al telefon i penjant a tothom perquè “has de rebre una trucada important” que no arriba mai.


Opineu: Com passeu l'espera després d'una entrevista?

dilluns, de maig 01, 2006

ENTREVISTES DE FEINA...



Tercera entrevista en dues setmanes, la primera just tornar de vacances. Les tres entrevistes sobre coses diferents i a quina menys interessant. A la tercera segur que no m’agafen, però mira, una prova és una prova, era per fer de caixera en un museu, o amb més sort potser arribaria a fer de vigilant de sales, depenent del torn.
Quina feina més esperançadora i després els hi has de prometre que és la feina de la teva vida! Quines mentides que he hagut de dir a l’entrevista. Però mira, encara que els hi hagi promès que m’hi quedaré, si trobo una nova feina marxaré quasi de seguida. La segona entrevista no va anar gaire millor, en dos minuts ja era fora. Només era per especificar el salari i quan començaria a treballar, si tot va bé, ja que tenien altra gent per passar la selecció. Però no sé quina de les dues feines tinc menys ganes de començar.
La segona haig de fer el pallasso a una ludoteca, fer visites encara i vendre entrades, què voleu que us digui. Però fer el tonto davant dels nens em fa una mandra! Ja no tinc edat per estar recollint caques de nens i de vestir-los, explicar contes, etc. Podrien amb mi i la meva paciència.