CUINETES

Moltes vegades, mentre em canvio en el gimnàs, veig les altres noies/dones que venen a aquella hora. Hi ha de tot, les típiques marujes o dones de casa (molt simpàtiques, almenys sempre que parlo amb elles), les que són més o menys com jo, i les típiques que tenen un cos que jam’agradariaami. Per sort avui he sortit positiva: no tinc el seu cos però tampoc vesteixo igual de cutre que elles. No sé, avui he enganxat les dels modelets raros...

Però això sí, porto uns dies que surto amb el cap clar i amb ganes de fer coses. Deu ser el que aporta anar al gimnàs. M’estic tornant “casera”: tinc ganes de fer cuinetes, quan mai ha estat lo meu, el problema és que tinc ganes de fer pastissos, pastes de té, magdalenes, etc. i no es tracta de guanyar pes ara! També tinc ganes de fer manualitats, d’aprendre a cosir, de decorar de nou el pis, etc. I tinc ganes de fer renovació. Ha arribat la tardor al Corte Inglés però no al meu vestuari. I no crec que hi arribi. No vull aquesta renovació. Tinc ganes d’abandonar la moto de l’Ona. Li agraeixo profundament que em porti a treballar cada dia, li agraeixo compartir aquell moment de fred i vent, però tinc ganes d’anar amb bici, la bici que tinc vista i que encara no m’he comprat (potser per Reis?) i amb els meus walkmans (sigui MP3 o iPod per mi continuen dient-se walkmans...), el cistellet (versió moderna), les alforges, etc., de netejar per dins i per fora el cotxe dels meus pares (que utilitzo cada vegada més jo i menys ells) i que no sembli l’andròmina que és sinó una relíquia ben cuidada, de menjar els meus tapers amb menjar casolà bo, no les restes del dia abans, els fregits que he trobat al super o la repetició de cada setmana. De ser creativa.

I no sé per quina raó, quan penso en aquesta renovació m’imagino Suècia. No hi he estat mai,potser és la imatge que ens venen, però jo em convertiria en una sueca més. Podria protagonitzar un anunci Ikea.