dimarts, de novembre 28, 2006

EXPECTATIONS

Haver de dormir al sofà perquè la borratxera que has agafat la nit abans ha inutilitzat el llit és el pitjor que et pot passar. Bé, el pitjor es llevar-se l'endemà i haver de netejar els llençols i el terra. Quin fàstic! Després d'una situació com aquesta és quan et promets i et repromets que no tornaràs a beure tant, mai més. Fins que vingui la propera festa i amb un brindis per aquí i un brindis per allà hi tornis de nou.
Espero que després d'una bona dutxa em senti millor tot i que em roda tot i no tinc ganes de fer res. Per quina raó vaig beure tant ahir? Ostres, és que he oblidat part de la nit i el més trist és que crec que és una sort haver-ho oblidat. Què va passar? Recordo vagament veure en Víctor. Però no estava sol... amb qui estava? O no... perquè? Perquè? Quan veus el noi dels teus somnis a un bar lligant amb una altra persona et cau tot a terra, però sempre tens la esperança que no li vagi bé i que no arribin enlloc. Però quan veus que acaben marxant junts ben acaramelats, llavors poques opcions tens. Això és el que va passar ahir amb en Víctor i aquella noieta rossa. Devia ser a partir d'aquell moment que vaig començar a beure com una desesperada.
Us estic dient que en Víctor va marxar amb un noia. Sí, no he estat jo que encara vaig borratxa, tot i que ho pugui semblar per l'estat deplorable en el que em trobo. Des que conec en Víctor, i tot que vam deixar les portes obertes a possibilitats, no l'he vist liar-se mai amb ningú. Excepte amb mi clar. Això sí, li conec una relació sèria amb una noia. A vegades crec que no es decideix, que va provant si vol una relació estable o vol lligar cada cap de setmana. No ho havia fet mai fins ara, almenys davant meu, simplement ho comentava de tan en tan, quan ens trobàvem al llit després de fer-ho. I jo encara sóc prou estúpida per pensar que pot funcionar algo entre nosaltres.
Com veieu tinc el cap fet un embolic...
  • Expectations- Belle and Sebastian

dilluns, de novembre 20, 2006

UNCONDITIONAL

Al final vaig veure el pijo i li vaig dir de quedar per fer una cervesa després de la feina. Encara no sé com em vaig atrevir, segur que va veure com la meva cara passava d'un color pàlid al més vermell dels possibles.
La seva resposta va ser:
- Millor després de sopar no? Podem anar a un pub.
I així va ser. Vam quedar a un pub del centre per prendre alguna cervesa i xerrar de tot excepte de la feina.

Haig de dir que fora de la feina poc té de pijo, o sigui que a partir d'ara ja li podem canviar el nom per M.

Entre la timidesa, les ganes de festa, gent coneguda i segurament també d'eufòria la cosa no podia anar pitjor. Va començar una cançó. No em vaig poder aguantar i primer picava amb el peu i després ja taral·lejava... Em va veure, per sort es va posar a cantar amb mi. Després va arribar en Sam... es va presentar, va fer una mirada inquisitòria cap a mi i el seu millor somriure cap a ell i es va posar a xerrar una mica amb ell i molt amb mi. Últimament he estat molt enfeinada i he deixat els amics una mica de banda, resultat: ens havíem d'explicar moltes coses!
Crec que vaig deixar en M. abandonat durant molta estona. No sé com no va marxar deixant-me allà plantada. Em vaig intentar disculpar però el meu color de cara va tornar a canviar da un vermell pujat. Quina vergonya, com em puc posar tant vermella?
Unconditional de Bravery va començar a sonar. Altra vegada el peu i els llavis se m'escapàven.
- T'agrada Bravery?
No es notava prou? Vam acabar la cervesa i al cap de poc marxàvem cap a casa, cadascú a la seva.
Avui no esperava veure'l o si més no, que no em parlés. El vaig deixar molt sol, pobre. Però...
- El proper dia voldràs fer la cervesa a casa? Tinc música que t'agradarà molt.
  • Unconditional- Bravery

dijous, de novembre 09, 2006

ORANGE MOON

Necessito un cap de setmana tranquil. Un cap de setmana per organitzar-me. Per tornar a ser jo. Per marxar al bar del centre, seure tranquil·lament amb un llibre a les mans i un te calent. Per trucar aquelles persones que tinc ganes de veure. Per oblidar aquelles que no m'interessen. Per oblidar la feina. Per preparar-me per la festa de dissabte a la nit. Per pensar amb el pijo. En l'única cosa que em premeto pensar de la feina és en ell. El pijo.
Podría fer-mo venir bé demà per fer algun encàrrec per la seva àrea i passa-lo a veure. Podríem intentar quedar una altra vegada.
Crec que no us vaig explicar com va anar l'altre cop. Bé, no hi ha gaire a explicar. Vaig acceptar la seva proposició d'anar a sopar. Em va portar a un restaurant amb música molt tranquil·la, ambient relaxant i poca gent. Però no us emocioneu, no era romàntic. La sala del restaurant és gran i no hi ha zones d'intimitat. Després de sopar el vaig convidar a una cervesa en un pub. Al cap de poques hores ja estava a casa. L'únic que vam fer va ser xerrar.
La veritat és que des d'aquell dia no me'l puc treure del cap. Fa molt de temps que no parlo amb ell. El veig venir de tant en tant a la oficina i ens fem una mirada ràpida i furtiva. Somric per dintre, no sigui cas que algú ho vegi i faci algun comentari.
A veure si demà puc parlar amb ell i quedem per un altre sopar, una cerveseta i el que vingui.
  • Orange Moon- Erykah Badu

dissabte, de novembre 04, 2006

UN AUGMENT DE SOU

Ahir us parlava d'un powerpoint. Com que no el puc penjar us poso algunes de les imatges que trobo més bones.




divendres, de novembre 03, 2006

FLOWERS IN THE WINDOW


Aquest matí he vist, mentre caminava cap a la feina, una noia que vestia amb una gorra esportiva i cosides a la gorra dues orelles de gat, de color verd. M’ha fet somriure. És una manera ben tonta d’alegrar-te el dia, però me l’ha alegrat a mi i segur que a ella.
Una vegada, parlant amb un amic comentàvem el fet d’alegrar-nos una mica l’existència, sobretot quan el dia és gris i trist. Res, una tonteria, sortir a dinar a la gespa de davant de l’empresa, vestir amb una samarreta infantil i un missatge tonto, o portar unes orelles de gat verdes a la gorra.
Sí, una cosa tonta et pot fer somriure i un somriure a primera hora del matí, quan camines cap a la feina, és començar bé el dia. Sobretot quan et dirigeixes a una empresa que no t’agrada, a una feina que no voldries fer. A la feina, dintre del meu ordinador, hi tinc un powerpoint sobre la feina. M’alegra el dia. Quan no puc més el poso. Somric i continuo treballant, una mica més animada.
És evident que això no farà que la meva vida sigui perfecte, ni molt menys, peò tindré uns minuts alegres. La meva vida perfecte? Crec que tot el contrari, sóc un desastre amb potes. La feina no m'agrada, cobro poquíssim, les possibilitats de trobar una feina millor són quasi impossibles, la meva vida personal es salva per les persones que m'envolten. No diré que tinc les millors amigues i millors amics que existeixen però per mi són aquelles persones boges a la seva manera que comparteixen instants de la meva vida i no sé què faria sense elles.

I vosaltres, pocs lectors que imagino que hi ha m'agradaria que m'expliquessiu què és allò que us alegra el dia. La tonteria del dia.