Aquest matí he vist, mentre caminava cap a la feina, una noia que vestia amb una gorra esportiva i cosides a la gorra dues orelles de gat, de color verd. M’ha fet somriure. És una manera ben tonta d’alegrar-te el dia, però me l’ha alegrat a mi i segur que a ella.
Una vegada, parlant amb un amic comentàvem el fet d’alegrar-nos una mica l’existència, sobretot quan el dia és gris i trist. Res, una tonteria, sortir a dinar a la gespa de davant de l’empresa, vestir amb una samarreta infantil i un missatge tonto, o portar unes orelles de gat verdes a la gorra.
Sí, una cosa tonta et pot fer somriure i un somriure a primera hora del matí, quan camines cap a la feina, és començar bé el dia. Sobretot quan et dirigeixes a una empresa que no t’agrada, a una feina que no voldries fer. A la feina, dintre del meu ordinador, hi tinc un powerpoint sobre la feina. M’alegra el dia. Quan no puc més el poso. Somric i continuo treballant, una mica més animada.
És evident que això no farà que la meva vida sigui perfecte, ni molt menys, peò tindré uns minuts alegres. La meva vida perfecte? Crec que tot el contrari, sóc un desastre amb potes. La feina no m'agrada, cobro poquíssim, les possibilitats de trobar una feina millor són quasi impossibles, la meva vida personal es salva per les persones que m'envolten. No diré que tinc les millors amigues i millors amics que existeixen però per mi són aquelles persones boges a la seva manera que comparteixen instants de la meva vida i no sé què faria sense elles.
I vosaltres, pocs lectors que imagino que hi ha m'agradaria que m'expliquessiu què és allò que us alegra el dia. La tonteria del dia.
3 comentaris:
Li has dit a algú que tens aquest blog? T'he descobert ja ni recordo com, donant voltes per aquí i per allà, i de sobte, tu.
M'alegra poder ser, avui, la teva primera comentarista. Tornaré a passar per aquí.
Gràcies Violette! Veure el teu comentari m'ha fet molta il·lusió.
Poca gent sap que existeix aquest blog, però intento poc a poc sortir de la timidesa (i mira que internet pot arribar a ser anònim a vegades!) i donar-me a conèixer.
Espero veure't sovint!
jo sóc de petites coses, m'alegra una cançó, o un bon bocata amb el te mentre divago o mirar per la finestra o mirar objectes quotidians i trobar-los bonics o caminar sola i pensar coses agradables, o creuar-me pel carrer, de tant en tant, amb desconeguts que per un segon immediat em cauen molt bé...
visca el dret a somniar i a divagar, les feines desmotivants no ens el poden treure!!
Publica un comentari a l'entrada