dilluns, de desembre 31, 2007

BON ANY 2008


A poques hores de dir adéu a aquest any 2007 i sense encara una valoració del que m'agradaria millorar el proper any, vull desitjar un molt bon any a totes aquelles persones que després del cava sortiran de festa fins que el cos aguanti, o es quedaran a casa, al voltant d'una llar de foc o d'unes espelmes.


boomp3.com

dilluns, de desembre 17, 2007

FRIDAY NIGHT O DIJOUS VESPRE

Aquest post havia d'estar per divendres, però ressacossa no podia escriure... ni quasi treballar.

El dijous vam tenir el fantàstic, meravellós i perfecte sopar d'empresa. Fora conyes, va estar molt bé. La sort és que no som molts a l'empresa, entre advocats, secretàries, premsa i informàtica devem ser una trentena. Vam anar a un restaurant de categoria, s'ha d'aprofitar un cop que paguen i el comitè de festes ens va preparar diferents sorpreses: Primer de tot havíem d'anar d'etiqueta, crec que semblava més un casament que un sopar d'empresa i portar un regal per algú, que es sortejaria al final de sopar. Ens van regalar un CD amb música, cançons que havíem comentat tot dinant que ens agradaven (si s'ho feien venir bé, els de la comissió, anaves a fer un cafè i com qui no vol la cosa et preguntaven: què portes de música al mp3 o quina cançó t'agrada?)

Tot i que la gent de l'empresa no és amb la gent que sortiria de festa un dissabte qualsevol, una situació com un sopar en que estava prohibit parlar de feina i obligat passar-ho bé, va fer que tots ens sentíssim una mica més companys i que ens coneguéssim més. Hi ha alguna secretària amb la qual quasi no he coincidit mai i alguns advocats ni em sonaven. El sopar va ser distès i agradable.

Sí, de tan en tan crec que és bo fer sortides d'empresa. Sobretot si hi ha sorpreses: Em vaig endur de regal un sofà inflable!

I la cançó avui és per....

la Lucía a qui li encanta:
boomp3.com

dimarts, de desembre 04, 2007

LA CARA I LA CREU


Divendres vaig veure anunciada una Masterclass de l’Alicia Keys al diari per clients de Movistar. M’hi vaig apuntar. No he posat cap cançó seva encara al blog i crec que no ho he dit mai, però l’Alicia Keys m’agrada molt. Veure un concert seu és un dels meus somnis des que la vaig descobrir, ja fa uns anys.

La invitació era per les primeres 600 persones que, codi en mà (rebut un missatge després de demanar invitació) arribessin a l’Espacio Movistar. L’Ona va venir amb mi, a fer quasi dues hores de cua i convençudes que no entraríem (som així de negatives...). Vam entrar. Vam poder seure. A quatre metres de l’escenari. Vam esperar nervioses que comencés. Explicació de l’acte: “heu d’estar en silenci, us explicarà les cançons que tocarà i al final podeu fer preguntes”. Va sortir. Va tocar quatre cançons (dues del nou disc, dues de velles) i va explicar la importància per ella de cada cançó. Les preguntes dels fans les vaig trobar molt òbvies.

Però vaig poder gaudir del que pensava que no podria mai: d’un “concert” en dimensions reduïdes. Potser és que em faig gran i evito les multituds, però sempre he pensat que a els concerts de l’Alicia Keys es disfrutàven en un teatre, en una sala, no en un pavelló d’esports. Degut a l’èxit, un concert d’aquestes característiques és quasi impossible i per aquesta raó, ahir poder aconseguir-ho, encara que fos per quatre cançons, unes paraules i una horeta, va valer la pena.

Pel que sé, la Sara encara no ha pogut aconseguir les entrades de l'Springteen. Aquest també el disfrutaria....


PD: La cançó no correspon a cap de les que va tocar. Els tres discos són molt diferents entre ells, i potser m’agrada més el primer de tots. Però aquesta cançó també.


boomp3.com