dimarts, de maig 19, 2009

El repte en 6 paraules

L’ Annna m’envia un joc. Em demana que escrigui microrrelat amb les paraules que hi ha aquí sota i passar-ho a 6 dones més.
Les paraules són "VIDA-VIAJE-AMOR-SEXO-CINE-LITERATURA"

Les dones...
Violette
Silvie
Hannah
Frannia
Tercer segona
Desficiosa


Davant la finestra, mirant com plou per enèsima vegada aquest mes, la Sílvia fa un repàs mental a la seva vida. Creu que en podria escriure un llibre però sospira. Sí, un llibre, però qui consideraria literatura a un text que explica les tragèdies d’una dona als seus 50? Se li escapa un somriure que veu reflexat al vidre. Tragèdies? Quines tragèdies? La seva vida ha donat moltes voltes i ha tingut moments molt durs però també ha tingut els instants precisos de felicitat. Com aquell dia, al cine, una de les primeres vegades que hi anava sola, sense el seu germà, que sempre l’acompanyava. Sola a un cinema, mai s’ho hagués imaginat. Mentre ella només feia que mirar els ulls clars d’aquell actor, encara que fossin en blanc i negre, podia notar com els ulls foscos d’un espectador se li clavaven al clatell.

Al sortir van quedar-se a parlar, però només una estona. No podia arribar tard a casa. Van ser instants de felicitat.

Aquells ulls no els va tornar a veure fins anys més tard. Durant un viatge. A Marràqueix. Un viatge tràgic, intentant recuperar l’amor i l’esperança perduda. Li havia regalat la seva parella tot i que els dos sabien que de res serviria fer aquell viatge. I allà, entre el bullici del mercat va tornar a notar aquells ulls foscos clavant-se al seu clatell. El va mirar. Van tornar a quedar. Però aquesta vegada no va ser per parlar. Van ser uns instants de sexe i felicitat.

Instants que es repetirien en els seus viatges. En els seus moments tràgics. Allà hi era ell. Allà hi havia els seus ulls foscos.


dijous, de maig 07, 2009

LA CACA DE VACA FA PUDOR


Aquesta cantarella la cantava de petita. I aquest cap de setmana. Hem estat l’M. i jo en una casa rural amb la seva germana i família (marit i criatura) i la veritat és que m’ho he passat millor del què m’esperava. I això que em feia una mandra!!! Primer em feia mandra passar el cap de setmana amb la família i amb nens! Quin horror! Però haig d’acceptar que té una neboda de 6 anys molt simpàtica.

Ens hem passat el cap de setmana de caminades pel camp, de visites a vaques, conills i altre bestiar per educar a la nena en la cultura rural. I hem remenat caques, per veure que sí, les caques de vaca fan pudor. I hem rigut. M’agrada que ja des de petits se’ls ensenyi que hi ha un món rural, molt diferent al de ciutat, que no és tranquil (campanes, aquell gall que a les 6 del matí ja canta i tu a final penses: que bo que seria a l’ast i calladet!) però que és necessari. Jo sóc urbanita de mena, la família de l’M. també però a vegades sortir al camp a respirar aire pur és bo. I a acceptar les seves característiques. No els hi robem aquest encant, encara que l’acompanyin pudors.