dimecres, de gener 26, 2011

LA BONA VIDA

He canviat de dia d’anar al gimnàs. Ara hi vaig els dilluns perquè així em planifico la setmana diferent. No sé si ha estat un bon canvi. A l’hora que hi anava no em trobava gaire gent (canviar dinar per piscina no ho fa tothom, i això comporta dinar tard). Però es veu que els dilluns la gent es deu fer els propòsits de nou any, o de nova setmana. La piscina estava relativament plena i sobrava només dos carrils per poder nedar. Pel meu gust estava molt plena, clar sempre som dos o tres as aquella hora. L’M. em va comentar que a l’hora que hi va ell ha de compartir carril amb algú. Em podeu dir asocial però jo no entraria a l’aigua.

Aquest no és l’únic canvi que estic intentant implementar a la meva rutina setmanal. Ara, a la nevera de casa hi penja una pissarra amb els menús de cada dia. I sí, cada vespre, abans d’anar a dormir, em poso a la cuina i em faig el dinar de l’endemà. Apart, des de fa unes setmanes la meva nevera fa goig, plena de menjar gràcies a la compra setmanal al mercat i a les visites a les petites botigues de menjar, on puc triar els millors formatges, iogurts, etc. Potser la meva economia se’n ressentirà d’aquí poc però m’estic convertint en una gourmet (barata, sense passar-nos) i he decidit que és important menjar bé.

Ara només falta provar la bici, que finalment em van portar els reis (CUINETES), perquè el fred suec ja ens acompanya. I perdoneu-me, però és hivern i ha de fer fred. Sempre queixant-nos.

dimecres, de gener 12, 2011

RETORN O FUGIDA?

Hi ha dies que tal com entres a l’oficina vols marxar corrents. I no em refereixo a que la tornada de vacances hagi estat tant dura, sinó que veure que tens noséquants correus sense llegir i notes sobre la taula de feines pendents t’amarguen.
Vaig començar les vacances més o menys il•lusionada. Tenia en ment un nou projecte per la feina arran d’un comentari del meu cap: a vegades penso que em provoca, fa petits desafiaments indirectament per a veure si algú reacciona. I jo que sóc inquieta de mena m’hi llenço de cap. A vegades m’estavello, a vegades sembla que a pocs centímetres del terra freno i remunto fins posar-me dreta. I aquest desafiament era d’aquests últims: me l’havia agafat amb ganes. Així vaig marxar de vacances. Un projecte nou i un pendent amb el que disfruto però que em dóna la sensació que no avança.
Avui no ha estat una estavellada sinó una bufetada. El projecte en sí no s’estavellarà perquè és sòlid i segur, però jo? Les raons perquè no avancen són diverses i ara no hi entraré però avui havíem de tancar una de les parts, una important. Entre notes, correus, posar-me al dia, etc. hi he dedicat poca estona. I m’ho han retret. Avui ja no hem avançat. El que m’ha sabut greu és que avui he estat jo qui no he deixat avançar però ahir era un altre, i un per l’altre projecte parat. Però la bufa ha estat per mi.

Espero que això no malmeti el bon rotllo i demà, des d’una altra perspectiva, en puguem parlar i avançar. Però hi hem de treballar tots junts. Clar que ser la que té menys poder i menys veu a l’empresa no m’ajudarà a posar aquest darrer punt (centrar-nos a treballar junts) sobre la taula.