dimarts, de juny 26, 2007

DE SANT JOAN A SANT JOAN

Uf, crec que la banda sonora d'avui hauria de ser el soroll de la màquina de rentar del bar on em trobo: una barreja entre un nen plorant afònic i una màquina que diu que no pot més.
Però bé, jo no estic aquí escrivint per explicar el soroll de la màquina sinó per contestar la pregunta que té la mà Maria em va deixar l'altre dia.

Per Sant Joan vam quedar per sopar a casa meva, sort que som pocs perquè sinó no hi cabriem, en Sam va porta cerveses, la Sara i l'Ona pica-pica i jo em vaig animar i vaig fer pollastre al forn. Violette no em preguntis com el vaig fer, però va ser un desastre. El vaig posar al forn 5 minuts abans que arribessin. Sort que hi havia olives i patates i que no teniem pressa, perquè va tardar a fer-se! Ens el vam acabar menjant una mica cru, que hi havia molta gana.

Més tard vam marxar al c/Sant Joan on sempre hi ha una orquestra. Només arribar ens van rebre amb un tall de coca. Ostres sort, perquè ens n'haviem oblidat i un Sant Joan sense coca no és un Sant Joan...

La festa va ser com totes les festes amb orquestra petita i desconeguda: balles, fas el tonto i aprofites per xerrar amb tota aquella gent que no veus des de fa tant de temps, des del Sant Joan passat, perquè és la gent que veuràs de festa en festa. Però el dia que els veus se t'eixampla el cor i tens ganes de xerrar hores i hores amb ells, explicar com va la vida, saber què és d'ells, riure amb ells i disfrutar de la nit màgica que és Sant Joan

Finalment he decidit que la cançó serà una d'Alaska, per tots els records de festa major que em porten...

dimarts, de juny 19, 2007

PERDENT EL TEMPS (FELIÇMENT)


Aquesta tarda-vespre hem quedat per anar a la platja, a jugar a volei. Bé, per ser exactes a veure com juguen a volei. En Sam s'hi ha posat una estona però els que més han jugat han estat els seus companys de teatre amb uns nois que hem trobat a les pistes.

Crec que ara començo a disfrutar de la primavera-estiu. Relax després de la feina, sortir a prendre algo a una terrassa, jugar a volei, seure a la platja a xerrar... és un gust poder-ho fer i oblidar-se per unes hores dels mals rotllos i de les menjades d'olla de la feina.

El problema és que el dia que em decideixo a anar a la platja, al parc a llegir, etc. ho disfruto molt i em dic que ho haig de fer més sovint. Perquè encara que no ho sembli són coses excepcionals, no ho fem gaire sovint això d'anar a la platja a jugar. Potser per aquesta raó és la que ens fa disfrutar aquests moments.

Per cert! Ahir vaig anar al bar on xerren en anglés. En Sam em va acompanyar fins a la porta i va marxar.... Erem tres persones i jo quasi no vaig parlar, però ja em van dir que era normal, que ja m'animaria els propers dies.


La cançó d'avui és per mi la música d'estiu, de platja...
És Jack Johnson, un surfer-músic hawaià

dilluns, de juny 11, 2007

CANÇÓ D'UN ALTRE ESTIU



Uf... pensava que podría començar bé la setmana però aquí em teniu. Ara mateix hauria de ser a un bar fent anglès, perquè això és el que em vaig proposar ja fa un temps i cada dilluns em dic que començaré, que ho faré. Però aquí em teniu, escrivint al blog.
La meva idea era recuperar l'anglès que estic perdent a marxes forçoses, no recuperar la gramàtica escrita sinó parlar. Aquest bar m'ho proposava, em proposava fer una trobada cada dilluns (i tu decideixes quins dies et van bé i quins no, no és obligatori) per xerrar amb la gent que hi hagués i volgués aprendre anglès o simplement parlar una mica per no perdre'l.

Avui ja estava a la porta de casa, apunt de sortir, quan m'he fet enrera. Qui hi haurà? Coneixeré algú? Parlaré? O estaré callada tota l'estona? El meu anglès serà tant patètic que no m'entendran?

La por m'ha acorralat i he corregut a refugiar-me a l'ordinador, a passar el temps. No tinc res a fer a casa, que les parets em cauen a sobre, però no m'atreveixo a entrar al bar avui.

dilluns, de juny 04, 2007

ESCAPAR

Avui no he anat amb moto. L'Ona ha entrat abans a treballar perquè tenia noséquè a la botiga. M'ha tocat anar en bus. Volia aprofitar per fer 5 minuts més de son però ha estat impossible. Tenia dos nois asseguts davant que no han callat en tota l'estona. Ostres! Quins tius més marujas i jo pensant que només les dones erem així. Han repassat totes les nòvies i ex-nòvies dels seus amics, han parlat que a certa edat (més o menys la meva) el que convé és assentar el cap i buscar parella estable... I jo que pensava que els homes parlaven de futbol i en casos excepcionals de temes més profunds i em trobo amb la típica conversa que puc tenir jo amb la Sara.

Després he agafat altra vegada el bus per baixar al centre. Havia de fer encàrrecs i m'han dit que m'ho agafés en calma, que hi havia moltes possibiltats que em quedés tot el matí pel centre. Significa això que ho havia de tornar a la feina fins a la tarda. Avui és festa a Barcelona, no aquí, però no us podeu imaginar la de gent que hi ha al carrer. És que tothom treballa a Barcelona? Fins i tot hi ha famílies amb nens que no han anat a la guarderia...

Jo me'ls miro, pensant: quina sort, poden passejar tranquils, sense preocupar-se, aprofitant el bon temps i el sol encara no pica (més aviat fa núvol). Clar que molts duen pensar el mateix de mi sense saber que jo vaig de despatx en despatx i de tan en tan a alguna botiga, fent encàrrecs per la feina.

He aprofitat per entrar en un casal de barri, del centre, aprop de casa. Hi ha cursos d'estiu: dansa i francès per viatjar. El primer seria per disfrutar i el segon per refrescar aquest francés tan rovellat que tinc. Haig de mirar economia i horaris.