Uf, crec que la banda sonora d'avui hauria de ser el soroll de la màquina de rentar del bar on em trobo: una barreja entre un nen plorant afònic i una màquina que diu que no pot més.
Però bé, jo no estic aquí escrivint per explicar el soroll de la màquina sinó per contestar la pregunta que té la mà Maria em va deixar l'altre dia.
Per Sant Joan vam quedar per sopar a casa meva, sort que som pocs perquè sinó no hi cabriem, en Sam va porta cerveses, la Sara i l'Ona pica-pica i jo em vaig animar i vaig fer pollastre al forn. Violette no em preguntis com el vaig fer, però va ser un desastre. El vaig posar al forn 5 minuts abans que arribessin. Sort que hi havia olives i patates i que no teniem pressa, perquè va tardar a fer-se! Ens el vam acabar menjant una mica cru, que hi havia molta gana.
Més tard vam marxar al c/Sant Joan on sempre hi ha una orquestra. Només arribar ens van rebre amb un tall de coca. Ostres sort, perquè ens n'haviem oblidat i un Sant Joan sense coca no és un Sant Joan...
La festa va ser com totes les festes amb orquestra petita i desconeguda: balles, fas el tonto i aprofites per xerrar amb tota aquella gent que no veus des de fa tant de temps, des del Sant Joan passat, perquè és la gent que veuràs de festa en festa. Però el dia que els veus se t'eixampla el cor i tens ganes de xerrar hores i hores amb ells, explicar com va la vida, saber què és d'ells, riure amb ells i disfrutar de la nit màgica que és Sant Joan
Finalment he decidit que la cançó serà una d'Alaska, per tots els records de festa major que em porten...
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 2 setmanes
1 comentari:
Inia!! un desastre, eh? tampoc et podria ajudar, que jo no cuino carn des de fa més de quinze anys... peix, sí... però carn no.
Ara que tu, posar-lo al forn cinc minuts abans... que jo recordi (i més si era sencer), trigava, trigava bastant...
Una abraçada molt forta, princeseta, estic repassant tots els teus posts que no havia llegit!
Un consell (un altre!!), activa la finestra per què els comentaris et surtin com a finestres emergents (pop-up), sino la música es talla quan els llegeixes... Sí, ja sé, sempre estic amb la mateixa cançó...
Publica un comentari a l'entrada