La veritat és que la reunió en ha servit sols per saber com detectar que ho tenim (em sap greu, però una foto hagués il·lustrat més que l'explicació) i per veure com els de recursos humans intenta salvar la situació explicant que ho estan fent molt bé i que comuniquen tot a temps. Fa dues setmanes que la dona de dalt va haver de marxar per baixa. Fins avui no hi ha hagut reunió.
Però sobretot, penseu que l'empresa vol ser responsable, avisa amb temps i posa les facilitats per fer revisions mèdiques, demanar baixes, etc.
Això és la conclusió que en trec de la reunió. Saps més coses parlant amb la Lucía i amb altra gent tot caminant pels passadissos que en una reunió d'empresa. Fa dies que en parlem, que hem preguntat per fer-nos revisions mèdiques, per saber què hem de fer per evitar-ho i per si hem de demanar la baixa. La resposta sempre és que fins que no hi hagi un cas no ens hem de preocupar. No sé com no noten el nostre descontentament.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes
2 comentaris:
Ui, Inia... m'ho expliques això de la lipoatrofia? Sona molt chungu, eh?
Ups Alepsi, sona raro però espero que no ho sigui tant. Pel que ens van comentar és el "mal de l'oficina", surten unes cicatrius a les cames normalment o als braços per culpa de les radiacions electroestàtiques o algo així. Si marxes, per baixa o per canvi d'oficina, del lloc on ha passat al cap de poc marxen les cicatrius. Diuen que és totalment reversible...
El problema per mi no és tant la malaltia sinó el paper de l'empresa a la hora d'informar-nos...
Publica un comentari a l'entrada