dimarts, de febrer 24, 2009

CAMÍ DE L’HOSPITAL

Fa un temps vaig veure en un programa especial un anunci sudamericà on cantaven una cançó infantil adaptant la lletra, d’aquelles que repeteixes cantarella però afegint coses. La cançó i l’anunci parlaven de com una noia s’instal•lava a casa la parella portant cada setmana un objecte i ell no se n’adonava fins que l’havia de portar a l’hospital embarassadíssima. A mi m’està passant alguna cosa semblant, amb la diferència que difícilment portaré a l’M. a l’hospital embarassat.

Mai ha fet el comentari de deixar el seu pis i venir al meu però cada vegada passa més temps al meu piset. N’hauria d’estar contenta però no ho estic del tot. És el meu piset de soltera. M’agrada passar temps amb l’M. però hi ha racons del pis que són meus, hi ha coses, tonteries segur, que són meves i no m’agrada veure com es converteix en un pis de dos. Mai hem parlat de viure junts però algun dia crec que em trobaré al cotxe camí de l’hospital.

dimarts, de febrer 17, 2009

M’AGRADRIA SER CAPAÇ DE TENIR MORRO

A vegades m’agradaria ser diferent. Segur que vosaltres també heu pensat en com seria canviar de vida, tenir un caràcter més extrovertit, potser desitjaríeu ser més passotes... Jo em trobo en un encreuament. M’agradaria ser capaç de tenir morro. Tenir prou morro per delegar feines a la gent que m’envolta i després dir que les he fet jo (perquè és la meva feina, encara que no la faig), agafar un dia de vacances perquè ja he pringat anant a una reunió a una hora que no em tocava treballar, si el diumenge no es treballa negar-me a anar a buscar un empresari important a l’aeroport i portar-lo a l’hotel, per molt que jo hagi estat gestionant el seu viatge i sigui la seva persona de contacte, al valorar la feina realitzada durant l’any inflar el meu currículum, només pel fet que he assistit a converses que desenvolupaven noves feines, que gestionava una altra persona.

I tot això amb el millor dels somriures i parant la mà.

Però per altra banda me n’adono que sóc una curranta. Que quan veig aquestes situacions m’emprenyo i em venen ganes d’engegar a la persona, de dir-li que seu problema i que amb la merda que cobro no tinc perquè veure com es penja medalles en nom meu.

Sí, m’agradaria tenir morro però la meva consciència no estaria tranquil•la.

dilluns, de febrer 02, 2009

PRETENDENTS

T’emociones perquè tens un admirador secret. Fas bromes i segueixes les de l’amiga, però quan veus que no és qui et pensaves (no hi tindria res, però mira, no estava malament aquell morè...) les ganes de tenir un admirador et passen. Et feia gràcia que aquell noi amb ulleres et trobés atractiva, però el seu company? Quina diferència hi ha? Cap dels dos són del teu gust, amb cap dels dos t’agradaria tenir alguna cosa però n’hi ha un que et feia gràcia que t’anés darrera. L’altre no. Per què?
L’Ona ha tingut una petita decepció, però diu que no per això deixarà de saludar-lo i de “lligar” com ella diu a fer-li un somriure amistós cada cop que el veu entrar. L’Ona, tot i no fer-li el pes, continuarà jugant, sabent-se agradada.