Fa un temps vaig veure en un programa especial un anunci sudamericà on cantaven una cançó infantil adaptant la lletra, d’aquelles que repeteixes cantarella però afegint coses. La cançó i l’anunci parlaven de com una noia s’instal•lava a casa la parella portant cada setmana un objecte i ell no se n’adonava fins que l’havia de portar a l’hospital embarassadíssima. A mi m’està passant alguna cosa semblant, amb la diferència que difícilment portaré a l’M. a l’hospital embarassat.
Mai ha fet el comentari de deixar el seu pis i venir al meu però cada vegada passa més temps al meu piset. N’hauria d’estar contenta però no ho estic del tot. És el meu piset de soltera. M’agrada passar temps amb l’M. però hi ha racons del pis que són meus, hi ha coses, tonteries segur, que són meves i no m’agrada veure com es converteix en un pis de dos. Mai hem parlat de viure junts però algun dia crec que em trobaré al cotxe camí de l’hospital.
Com funciona la Justícia
Fa 3 setmanes