Fa un temps vaig veure en un programa especial un anunci sudamericà on cantaven una cançó infantil adaptant la lletra, d’aquelles que repeteixes cantarella però afegint coses. La cançó i l’anunci parlaven de com una noia s’instal•lava a casa la parella portant cada setmana un objecte i ell no se n’adonava fins que l’havia de portar a l’hospital embarassadíssima. A mi m’està passant alguna cosa semblant, amb la diferència que difícilment portaré a l’M. a l’hospital embarassat.
Mai ha fet el comentari de deixar el seu pis i venir al meu però cada vegada passa més temps al meu piset. N’hauria d’estar contenta però no ho estic del tot. És el meu piset de soltera. M’agrada passar temps amb l’M. però hi ha racons del pis que són meus, hi ha coses, tonteries segur, que són meves i no m’agrada veure com es converteix en un pis de dos. Mai hem parlat de viure junts però algun dia crec que em trobaré al cotxe camí de l’hospital.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes
5 comentaris:
Potser ha arribat la hora de mirar alguna cosa junts :-)
A mi també em passaria... En el fons soc una mica gelós de les meves coses...
M'agrada molt com ho has explicat... Hi ha una cançó francesa de Bénabar que diu més o menys el mateix (http://www.youtube.com/watch?v=lWdrZ2BXxSY)... Ai! Sí, sí hi ha detalls que no enganyen!!
Per què no ho parleu abans que et porti ell a l'hospital?
;)
mmm... mira per a on, que també em senc identificada!!
En el meu cas, ell no va deixant cosetes pel meu pis, però si que s'hi van establint com una serie de costums i tradicions respecte als dos i al piset... i l'altre dia no sé perquè em vaig pregntar: com seria viure junts??!?!? però de seguida vaig pensar: oh no! m'agrada tindre el meu espai!!
A voltes m'asuste jo mateixa quan veig que li tinc al·lèrgia al viure junts, matrimonis, etc... ais!
sí, violette, aquest cap de setmana haurem de xerrar :)
olenska: jo pensava que no tenia alergia, i crec que m'hi adaptaria però tenint un racó de la casa per mi... no sé si ell ho entendrà, però necessito "aquell espai"
doom, no m'esperava ser tan gelosa de les meves coses...
per cert, violette, ja he vist el vídeo... aix... que cert que és, encara que sigui la versió de l'home!
Em sembla que quan us arribi el temps de la convivència ho passareu fatal...! Però almenys us faig saber que el meu balanç en aquest sentit, després d'uns quants anys de viure plegats és positiu. Ah!, i amb nen inclòs des de fa més d'any i mig, o sigui que ja hem corregut a l'hospital ;-D
Publica un comentari a l'entrada