dijous, de febrer 17, 2011

NEWSLETTER I LA FEINA BEN FETA


Diuen que la feina ben feta té futur. La veritat és que no sé si es tracta de feina ben feta o mal feta però espero que tingui futur igual.

Avui he fet el meu primer enviament massiu de correus (ho sento per tots els nostres clients, a partir d’ara els bombardejaré a newsletters). Fa unes setmanes va sorgir la idea de crear una agenda d’actes i cursos que s’organitzen des de l’empresa, perquè cadascú en el seu àmbit en fa difusió, però no com a un tema sistemàtic de l’empresa. Després de mirar diferents models de correus que m’arriben de cursos vaig fer un mix i el vaig plantejar al meu cap. Li va agradar. Evidentment em va fer canvis (no seria ell si no en fes) i el vam ensenyar als altres treballadors, per aportar noves idees. Ahir, amb les idees incorporades vam votar pel model definitiu. I avui he fet l’enviament.

De moment ja he rebut felicitacions. La més important la d’una empresa que ens felicita per la feina ben feta i lo senzill que és en un cop d’ull tenir una idea de tot allò que fem “i convida a participar-hi”. Sense contar que és una carta personalitzada cap a la meva persona.

Sí, m’ha pujat l’ego. Però crec que de tan en tan un bany d’ego és bo. I més quan creus que necessitem ser una mica pro-actius amb els clients.

PD: Potser d’aquí poc maleiré aquest newletter. Mentre escrivia aquest post he rebut ja tres correus de gent demanant informació més extensa, descomptes especials, etc. Aix!

divendres, de febrer 11, 2011

CURSES DE BON MATÍ

Com alguns sabeu des que els Reis van ser tan generosos amb mi que vaig amb bici a la feina. És una passejada de bon matí que ajuda a despertar-se i a la tarda, amb el vent, ajuda a treure el mal de cap d’un dia dur. Considero que no sóc una boja del volant (fins i tot una vegada el meu cap em va veure i em va dir “t’ho agafes en calma, eh...”) i vaig pel meu carril (hi ha troços de carril bici) o pel carrer. Només pujo a la vorera en troços, del passeig marítim, que la sorra és tanta que costa pedalejar. I si hi ha gent vaig molt lenta, perquè no m’acusin de res. Tot i així hi ha gent que es queixa. Jo no em queixo dels que passegen el gos pel carril bici!
Avui, de camí a la feina, he trobat un noi que també anava en bici. Com que ha estat en un creuament l’he deixat passar. I he pensat: segur que ell corre més. No gaire més, jo amb el meu pas de passeig he anat fent mantenint la distància, fins i tot en un moment m’hi ha posat al costat i quasi l’he adelantat, però per evitar entrar a una rotonda que odio especialment m’he decantat per pujar a la vorera. Llavors una fletxa m’ha adelantat i ha pujat també a la vorera, ha passat els dos semàfors en vermell i ha arribat a l’oficina. En tota aquesta estona jo encara estava parada esperant el semàfor. Potser sí que no passaven cotxes, però no era necessari.
Em sap greu però jo els matins no estic per competicions. Benvolgut guanyador: Si vols arribar abans que jo no cal que arrisquis la teva vida, només m’ho has de dir, jo afluixaré el pas.

Per cert: Aquesta setmana he comprovat que la gent no es pren gaire en sèrio la premsa del cor: Que de la foto entre el futbolista i la cantant el que tingui més èxit sigui l’amic ha de significar alguna cosa.