dimecres, de desembre 15, 2010

NAPS O COLS?

Estic en aquell punt que no sé vull exactament.... parlo de tema feina. Fa un temps, quan vaig entrar a treballar on sóc ara, em van oferir portar un projecte. Era la primera vegada i la veritat és que em van agafar amb una mà davant i l’altre darrera. Ho vaig arribar a passar malament, ja que el projecte en sí tampoc és una cosa fàcil: descoordinació, socis que volen treure’n el màxim profit i amb algun tema tenim certs problemes. Masses baralles internes, intentar quedar bé cada cop que ens feien una avaluació i superar la prova amb un “vigileu la propera vegada, que no us aprovarem el finançament...” Al cap de poc temps va entrar a treballar una persona a l’empresa que la van destinar a ajudar-me amb el projecte, ja que ella en sabia més (n’havia fet d’altres.) Tot i que la seva manera de treballar no m’agrada, la veritat és que l’he deixat fer. A vegades crec que la lia una mica però la nostra part de projecte va endavant. Avui m’ha comentat que potser deixa la feina. Ho està valorant.

I si ho deixa jo em trobo en la situació: i el projecte? No s’acaba fins d’aquí a un any, qui ho seguirà? EL més lògic és que ho hagués de seguir jo, però també és lògic que ho segueixi la persona que tenim a l’empresa encarregada dels projectes (llavors, per què me’l van encarregar a mi? Un vot de confiança?).

I em trobo en la situació de dir:
Ok, que li donin a l’altra persona, un problema menys (haig d’acceptar que odio una mica el projecte)
Però alhora dic: Què collons, és el meu projecte! Necessitaré ajuda però en vull aprendre!

El que veig evident és que no em tornaran a donar cap projecte d’aquest estil.... és el meu primer i últim projecte. No vull problemes i per això l’abandonaria, no sé si el sabré defensar. Però alhora és donar-me per vençuda.
No sé què fer...