diumenge, d’abril 25, 2010

SANT JORDI

Uf... amb unes dies de retard i encara amb la ressaca de Sant Jordi a sobre, aprofito uns minuts que l'M. encara dorm per fer-vos una recomanació de Sant Jordi...
Ara només espero tnir uns minuts per poder començar a llegir la pila de llibres que se m'acomulen a la tauleta (entre els que ja tenia, els que m'han regalat (l'M. el meus pares i com és tradicional l'Ona, la Sara i en Sam conjuntament) i els que he regalat, que també vull llegir i els que m'he comprat perquè aquest any n'he vist molts... tinc feina per dies!

Bon Sant Jordi!

dimecres, d’abril 21, 2010

PLOF?

Esternut. Plof. L’orella fa un soroll estrany seguit d’un dolor agut, fort. Ai! Però somric, el dolor dura uns segons i em dóna la impressió que amb dos o tres esternuts més s’acabarà el tap.
Esternut. Plof. Ai.
Mocar-me. Plof. Ai.
Tinc visita al mege i vaig contenta. Sembla ser que l’orella millora. Però res més lluny de la realitat. El metge m’explica que els meravellosos plof que jo sentia eren "trencaments petits del timpà" per deixar sortir aire i els Ai era la cura, com cicatritzaven. No m’haig de preocupar però la meva orella segueix tapada. Potser durant dues setmanes haig d’estar així.
I jo que estava contenta de sentir els Plof. Quan sentiré algo acompanyat de plof que em faci tornar a la vida normal? DE moment el que puc fer és anar a treballar, ja estic millor i puc fer vida normal Millor, començava a estar cansada d’anar del sofà al llit i del llit a la cuina. I sort de la TDT, que hi ha més canals per poder fer zapping i tenia una distracció, perquè mirar un programa sencer de la tele és quasi impossible. Si almenys fessin coses bones!

dimecres, d’abril 14, 2010

OTITIS


El meu cos necessitava més vacances. Així ho ha decidit. No en va tenir prou en els 4 dies de Setmana Santa que ha decidit, una setmana més tard agafar-se uns dies més de vacances. No és que hi estigui en contra, sinó fos perquè m'arrossego per casa com una ànima en pena.
La veritat és que per fer-ho bé, el meu cos va decidir començar les vacances en un cap de setmana. El meu cervell no el va obeïr i tant dissabte com dimenge (qui no ho faria, amb el sol que feia!) vaig sortir al carrer, vaig fer vermuts a bars a l'aire lliure, etc. tot i que a les 7 de la tarda ja tenia ganes d'anar al llit. Però vaig aguantar estoicament.
Dilluns ja vaig caure. Al llevar-me, amb intenció d'anar a treballar, no em va quedar altre solució que trucar a la feina. No tenia forces. Vaig arribar com vaig poder al metge. No hi sentia d'una orella.
I ara desitjo sentir plof! i que una orella respongui, abans que es tapi l'altra, que va pel camí... Potser si només tingués un encostipat fort estaria millor, però això de no tenir orella em fa perdre la direccionalitat de les coses...