A vegades m’agradaria ser diferent. Segur que vosaltres també heu pensat en com seria canviar de vida, tenir un caràcter més extrovertit, potser desitjaríeu ser més passotes... Jo em trobo en un encreuament. M’agradaria ser capaç de tenir morro. Tenir prou morro per delegar feines a la gent que m’envolta i després dir que les he fet jo (perquè és la meva feina, encara que no la faig), agafar un dia de vacances perquè ja he pringat anant a una reunió a una hora que no em tocava treballar, si el diumenge no es treballa negar-me a anar a buscar un empresari important a l’aeroport i portar-lo a l’hotel, per molt que jo hagi estat gestionant el seu viatge i sigui la seva persona de contacte, al valorar la feina realitzada durant l’any inflar el meu currículum, només pel fet que he assistit a converses que desenvolupaven noves feines, que gestionava una altra persona.
I tot això amb el millor dels somriures i parant la mà.
Però per altra banda me n’adono que sóc una curranta. Que quan veig aquestes situacions m’emprenyo i em venen ganes d’engegar a la persona, de dir-li que seu problema i que amb la merda que cobro no tinc perquè veure com es penja medalles en nom meu.
Sí, m’agradaria tenir morro però la meva consciència no estaria tranquil•la.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes
7 comentaris:
No saps com t'arribo a entendre!! :-)
I jo!! T'entenc perfectament. Ànims i molta paciència!
Jo també t'entenc... Però s'és com s'és...
Un petó, Inia!
:0)
De vegades costa, però quan et passes de bona persona has d'aprendre a començar a dir "no"...
Sol passar... I fa molta rabia, perquè damunt de que et quedes mb cara de poema quan veus el morríssim que tenen alguns (i lo tranquils que es queden), a més, si ho feres, et sentiries mal!!!
A mi també em passa, i si, també he desitjat tindre més morro, saber dir que no i... saber ser "tranquil·la" (d'eixes que no s'apuren per res, si...).
Ais!
Una cançò molt bona, per cert!
ep, no hi ha res que superi tenir la cosnciència tranquil.la :)
dit això, a mi també m'encantaria tenir molt més morro, i potser menys consciència...
aix... que m'envolto de gent maca!
Segona: ja començo a dir que no a bastantes coses o potser dic que sí però sóc més "puta" que abans i ara, quan faig una feina que no és meva la signo, perquè tothom ho sàpiga...
teniu raó, tens la conciència més tranquil·la però durant uns minuts la ràbia se't menja per dins... la sort és que he sabut emprenyar-me momentàniament i després dormir tranquil·la, no és la meva feina ni el meu problema, quan toqui ja s'ho trobaran
Publica un comentari a l'entrada