RETORN O FUGIDA?

Hi ha dies que tal com entres a l’oficina vols marxar corrents. I no em refereixo a que la tornada de vacances hagi estat tant dura, sinó que veure que tens noséquants correus sense llegir i notes sobre la taula de feines pendents t’amarguen.
Vaig començar les vacances més o menys il•lusionada. Tenia en ment un nou projecte per la feina arran d’un comentari del meu cap: a vegades penso que em provoca, fa petits desafiaments indirectament per a veure si algú reacciona. I jo que sóc inquieta de mena m’hi llenço de cap. A vegades m’estavello, a vegades sembla que a pocs centímetres del terra freno i remunto fins posar-me dreta. I aquest desafiament era d’aquests últims: me l’havia agafat amb ganes. Així vaig marxar de vacances. Un projecte nou i un pendent amb el que disfruto però que em dóna la sensació que no avança.
Avui no ha estat una estavellada sinó una bufetada. El projecte en sí no s’estavellarà perquè és sòlid i segur, però jo? Les raons perquè no avancen són diverses i ara no hi entraré però avui havíem de tancar una de les parts, una important. Entre notes, correus, posar-me al dia, etc. hi he dedicat poca estona. I m’ho han retret. Avui ja no hem avançat. El que m’ha sabut greu és que avui he estat jo qui no he deixat avançar però ahir era un altre, i un per l’altre projecte parat. Però la bufa ha estat per mi.

Espero que això no malmeti el bon rotllo i demà, des d’una altra perspectiva, en puguem parlar i avançar. Però hi hem de treballar tots junts. Clar que ser la que té menys poder i menys veu a l’empresa no m’ajudarà a posar aquest darrer punt (centrar-nos a treballar junts) sobre la taula.