UNCONDITIONAL

Al final vaig veure el pijo i li vaig dir de quedar per fer una cervesa després de la feina. Encara no sé com em vaig atrevir, segur que va veure com la meva cara passava d'un color pàlid al més vermell dels possibles.
La seva resposta va ser:
- Millor després de sopar no? Podem anar a un pub.
I així va ser. Vam quedar a un pub del centre per prendre alguna cervesa i xerrar de tot excepte de la feina.

Haig de dir que fora de la feina poc té de pijo, o sigui que a partir d'ara ja li podem canviar el nom per M.

Entre la timidesa, les ganes de festa, gent coneguda i segurament també d'eufòria la cosa no podia anar pitjor. Va començar una cançó. No em vaig poder aguantar i primer picava amb el peu i després ja taral·lejava... Em va veure, per sort es va posar a cantar amb mi. Després va arribar en Sam... es va presentar, va fer una mirada inquisitòria cap a mi i el seu millor somriure cap a ell i es va posar a xerrar una mica amb ell i molt amb mi. Últimament he estat molt enfeinada i he deixat els amics una mica de banda, resultat: ens havíem d'explicar moltes coses!

Crec que vaig deixar en M. abandonat durant molta estona. No sé com no va marxar deixant-me allà plantada. Em vaig intentar disculpar però el meu color de cara va tornar a canviar da un vermell pujat. Quina vergonya, com em puc posar tant vermella?

Unconditional de Bravery va començar a sonar. Altra vegada el peu i els llavis se m'escapàven.

- T'agrada Bravery?

No es notava prou? Vam acabar la cervesa i al cap de poc marxàvem cap a casa, cadascú a la seva.

Avui no esperava veure'l o si més no, que no em parlés. El vaig deixar molt sol, pobre. Però...

- El proper dia voldràs fer la cervesa a casa? Tinc música que t'agradarà molt.

• Unconditional- Bravery