La seva resposta va ser:
- Millor després de sopar no? Podem anar a un pub.
I així va ser. Vam quedar a un pub del centre per prendre alguna cervesa i xerrar de tot excepte de la feina.
Haig de dir que fora de la feina poc té de pijo, o sigui que a partir d'ara ja li podem canviar el nom per M.
Entre la timidesa, les ganes de festa, gent coneguda i segurament també d'eufòria la cosa no podia anar pitjor. Va començar una cançó. No em vaig poder aguantar i primer picava amb el peu i després ja taral·lejava... Em va veure, per sort es va posar a cantar amb mi. Després va arribar en Sam... es va presentar, va fer una mirada inquisitòria cap a mi i el seu millor somriure cap a ell i es va posar a xerrar una mica amb ell i molt amb mi. Últimament he estat molt enfeinada i he deixat els amics una mica de banda, resultat: ens havíem d'explicar moltes coses!
Crec que vaig deixar en M. abandonat durant molta estona. No sé com no va marxar deixant-me allà plantada. Em vaig intentar disculpar però el meu color de cara va tornar a canviar da un vermell pujat. Quina vergonya, com em puc posar tant vermella?
Unconditional de Bravery va començar a sonar. Altra vegada el peu i els llavis se m'escapàven.
- T'agrada Bravery?
No es notava prou? Vam acabar la cervesa i al cap de poc marxàvem cap a casa, cadascú a la seva.
Avui no esperava veure'l o si més no, que no em parlés. El vaig deixar molt sol, pobre. Però...
- El proper dia voldràs fer la cervesa a casa? Tinc música que t'agradarà molt.
- Unconditional- Bravery
3 comentaris:
ohhhhhhhhhhh, li agrades molt al M. aquest, quina emoció!!!!
uf... quina vergonya! segur que faig algun comentari fora de lloc i la cago!
Perquè m'haig de posar en aquests follons?
Ja us explicaré...
oh oh oh.. segur que am este M. tens molts punts ;)
Publica un comentari a l'entrada