La primera canó que vaig sentir d’ells va ser Mar el poder del mar en un anunci que no em va agradar però que la cançó em tenia fascinada.... Els vaig veure en u concert benèfic a la tele i em vaig dir que havia d’anar a veure’ls en directe un dia. Després de 2 anys hi he anat.
L’M. i uns amics van quedar per anar al concert el divendres a la nit. Jo m’hi vaig apuntar. Una oportunitat com aquesta no la podia deixar escapar. Si no fos per la mala cara de l’M. al primer moment: “Sortia de festa amb els meus amics” em va dir. Cap problema, tu hi vas amb els teus amics i jo hi vaig amb els meus o sola. No tinc problemes per anar a un concert sola. Alfinal vaig anar amb els seus amics, tot i que un cop dintre de la sala els vaig veure poc, vaig estar escoltant, cantant i mirant el concert sense donar importància als amics de l’M. Llàstima que n’hi havia un que només feia que dir: “Han de tocar Enero en la playa”, “ara sonarà Enero”, “no hi ha concert on no toquin Enero”... Ostres! La cançó m’agrada, potser passarà fins i tot per davant de Mar el poder del mar, però una mica més i em giro i li dic: OK! Ja ho sabem!
Tot i així el concert molt bé, vaig disfrutar de la veu suau de l’Helena i de la hiperactivitat de l’Oscar i em vaig prometre que no han de passar dos anys per tornar-los a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada