dilluns, de setembre 25, 2006

PISOS PETITS, GRANS COTXES

Per què el blog es diu pisos petits? La veritat és que el títol original és més llarg però no m'hi cabia. Pisos petits, grans cotxes. Agafeu qualsevol guia inmobiliaria, marque un preu màxim que podeu pagar amb el sou que teniu. Us trobareu com jo, que vivint sola només puc pagar 400 euros mensuals si vull pagar també llum, gas, menjar i viure... Tots els pisos que volten aquest preu són molt petits, alguns són d'una sola habitació, des del llit et pots fer el sopar quasi... El meu piset té tres habitacions: cuina, lababo i sala-dormitori-estudi.

La gent accepta viure en un pis d'aquestes característiques, majoritàriament perquè no es poden pagar pisos més grans i cars. Però hi ha gent que prefereix estar en un pis petit i pagar "poc" (crec que és una barbaritat el que es paga pels pisos!) i tenir un bon cotxe. Sempre ha de ser l'últim model, i evidentment ha de ser espaiós, gran... El cotxe és més important que el pis? Per mi no, però hi ha gent que sí que ho considera. Prefereixen tenir un gran cotxe que un pis. I tant important és el cotxe? Per mi no, per moure'm per la ciutat vaig caminant o amb moto perquè l'Ona em porta... o la bicicleta.

La Lucía m'ho comentava un dia, ella té un cotxe acabat de sortir de fàbrica, que tardarà anys a acabar de pagar però s'havia de renovar el seu cotxe, que tenia ja 3 anys! I el seu pis? És com el meu, petit. Però no li interessa tenir un pis més gran: "no és massa car, hauria de deixar certes coses, com el cotxe"

Pisos petits, grans cotxes.

divendres, de setembre 15, 2006

EYES ON THE PRIZE

Heu vist quins dies que fa? Encara no fa fred, tot i que els matins anar amb moto (apart de perillós per les relliscades) significa acabar amb els braços congelats. M'agrada molt quan plou, potser és el tipus de clima que més m'agrada, però ho prefereixo a l'hivern o al vespre, quan ja no treballes, i et pots estirar al sofà mirant qualsevol cosa a la tele (fan algo interessant últimament?) tapada amb una manta... uuummm com m'agrada!
Però tapeu-vos ara amb una manta! Quina calor... no, realment encara no fa fred. El que sí que faria és asseure'm al costat de la finestra, mirant com plou i atiborrant-me de xocolata, bombons, galetes, o tauletes de xocolata el màxim de negra possible escoltant Bruce Springsteen amb les seves Seeger Sessions.
Mmmm... ja m'hi veig...
Però la realitat és molt diferent.
La realitat és que em passo els matins tancada en un despatxet en el qual no veig ni si plou o fa sol, entre papers i màquines fotocopiadores, buscant expedients i ordenant capses, calaixos i calaixets. Sí, aquesta és la meva feina. Treballo en un despatx d'advocats però com qui treballa en un despatx d'economistes. Diferències? Cap n'hi una, preparar els cafès al cap, deixar la sala de reunions perfecta pels empresaris que ens vinguin a veure i buscar expedients per classificar o perquè l'advocat de torn prepari el judici...

Oh... Bruce espera'm, que algun dia podré seure a la finestra escoltant la teva veu cantant-me

Only thing that we did wrong
Was stayin' in the wilderness so long,

Keep your eyes on the prize,
Hold on, hold on, hold on, hold on,
Keep your eyes on the prize, hold on!

dijous, de setembre 07, 2006

EL VIATGE

No hi ha res com poder viatjar!
Capgrossos ha anat a Londres al Festival de Regent Street... qui pogués ser ells

www.fotosroser.blogspot.com

Cançó de Dusminget (El viatge)