Heu vist quins dies que fa? Encara no fa fred, tot i que els matins anar amb moto (apart de perillós per les relliscades) significa acabar amb els braços congelats. M'agrada molt quan plou, potser és el tipus de clima que més m'agrada, però ho prefereixo a l'hivern o al vespre, quan ja no treballes, i et pots estirar al sofà mirant qualsevol cosa a la tele (fan algo interessant últimament?) tapada amb una manta... uuummm com m'agrada!
Però tapeu-vos ara amb una manta! Quina calor... no, realment encara no fa fred. El que sí que faria és asseure'm al costat de la finestra, mirant com plou i atiborrant-me de xocolata, bombons, galetes, o tauletes de xocolata el màxim de negra possible escoltant Bruce Springsteen amb les seves Seeger Sessions.
Mmmm... ja m'hi veig...
Però la realitat és molt diferent.
La realitat és que em passo els matins tancada en un despatxet en el qual no veig ni si plou o fa sol, entre papers i màquines fotocopiadores, buscant expedients i ordenant capses, calaixos i calaixets. Sí, aquesta és la meva feina. Treballo en un despatx d'advocats però com qui treballa en un despatx d'economistes. Diferències? Cap n'hi una, preparar els cafès al cap, deixar la sala de reunions perfecta pels empresaris que ens vinguin a veure i buscar expedients per classificar o perquè l'advocat de torn prepari el judici...
Oh... Bruce espera'm, que algun dia podré seure a la finestra escoltant la teva veu cantant-me
Only thing that we did wrong
Was stayin' in the wilderness so long,
Keep your eyes on the prize,
Hold on, hold on, hold on, hold on,
Keep your eyes on the prize, hold on!
2 comentaris:
oh, jo també vaig treballar en un despatx d'advocats! jo era del subgènere de les secres i em tractaven fatal, espero que no sigui el teu cas...
Uf.. no sóc secretària però quasi... a vegades m'hi sento! Estic d'ajudant d'administrativa segons el contracte però de netejapapers i ordenacoses segons la realitat...
Publica un comentari a l'entrada