Ahir vaig anar al cine amb l'Ona. Vam anar a veure Maria Antonieta. Oh, com m'agrada Sofia Coppola. M'agrada com utilitza les imatges, la il·luminació i sobretot la música. M'encanta la música. M'agrada que es puguin explicar les coses amb imatges i amb música. Explicar sentiments. Explicar situacions. En certa manera és el que m'agradaria fer, el que intento fer, explicar una situació amb una cançó. No sé veure la vida sense música. Crec que tothom, totes les situacions, tenen la seva banda sonora. És una mica com a Porca Misèria. Tots els capítols acaben amb una cançó que explica, resumeix, el capítol. Potser aquí també hi ha la força dels diàlegs i jo penso més en imatges, però sobretot en cançons.
A falta de la banda sonora de Maria Antonieta, poso una cançó de Lost in translation. Imagino que el grup també col·labora a la nova pel·lícula... Tot i així em quedo amb les cançons d'Air a Virgenes suicidas.
- Too young. Phoenix
3 comentaris:
Aniré a veure la peli, Inia, me n'has fet agafar ganes i com que em va agradar "Las Virgenes Suicidas", et faré cas.
En quan al que dius sobre la música, em va fer gràcia que la cançó que et vaig comentar et fes dibuixar un somriure tonto a la cara... Crec que a mi també em passa... i no me n'havia adonat mai!!!
jo tinc mooooltes ganes de vore esta pel·icula! m´agrada molt la sofia coppola també... pel que he sentit, innova prou amb això de la música, i això li ha comportat crítiques no massa bones... però no crec que siga aixina. Tan prompte com acabe els exàmens vaig a vore-la!
sóc molt fan de la sofia coppola i tot el que faci m'encanta, començant per la sensibilitat visual i acabant per la musical... peli pendent, encara...
Publica un comentari a l'entrada