Bé, sembla que està arreglat.
Sort d'en Sam... que crec que està cansat de tanta dona! Entre la Sara que ha okupat casa seva i ara viu amb ell mentre busca pis i jo que hi anava a connectar-me, ha buscat una sol·lució ràpid: un company del teatre és electricista.
Després de buscar a tres ferreteries diferents una capseta pel telèfon ha vingut l'amic d'en Sam a casa. Sembla ser que ha pogut canviar la capseta i de moment tinc connexió. A veure quan aguanta...
La que no aguanta gaire he descobert que sóc jo. Dissabte a la nit vaig sortir i només vaig beue una cervesa (que quasi no m'acabo) i em vag retirar a casa. Estava morta! Prerò diumenge extranyament em vaig despertar animada, em vaig vestir amb el meu millor xandall (i vaig pensar que em toca anar de compres, crec que superava a la madonna d'Alcorcón amb allò dels anys 80 que portava jo!) i vaig sortir a córrer, amb música evidentment.
Ara mateix tinc unes agulletes que no poden amb mi, però estic contenta, vaig arribar destrossada però amb energies renovades i amb la ment "despejada", que ja toca de tan en tan...
La música... buf avui us poso una de les cançons que portava, per córrer és ideal coses animadetes ;)
It's raining men. Geri Haliwell (Bridget Jones Diary)
4 comentaris:
jajajaj.. pobre Sam! invasió de dones xDDD
Jo fa segles que vaig dient: demà ixc a correr... uff... que mal de consciencia m´està agarrant ara...
Ja m'agradaria tenir aquesta força de voluntat... M'ho he proposat moltes vegades això d'anar a córrer però no hi ha manera, sempre m'acaba fent mandra! :(
Buf!! No creguis tikis, que no sé si hi tornaré!!
jejej
Olen_nska: surt un dia i com a mínim la conciència et deixarà tranquil·la durant un temps... no cal fer-ho cada setmana(bé espero, després de les agulletes la veritat é sque em fa mandra tornar a córrer...)
mola aquest moment rambo :)
anar a correr ho tinc pendent de fa tant temps que ja em fa vergonya posar-m'hi... però es veu que enganxa, ja ho confirmaràs!
Publica un comentari a l'entrada