ALEGRIA

La gent gran es queixa que el jovent viu masa bé, sense preocupacions. No és cert. Però a vegades ens agrada pensar en fer coses que ens alegrin una mica el dia. I això faig. Per culpa d'això vaig de cul tot el mes però val la pena.

L'entrada no era barata i he passat un mes escurada però el resultat és impressionant. Si teniu la possibilitat d'anar a veure algun dia el Cirque du Soleil, feu-ho, passeu-les canutes un mes però aconseguiu una entrada!

Quina enveja... qui pogués fer una quarta part del què fan ells! Excepte els pallassos, que potser em sobraven una mica, els altres espectacles els he trobat genials. Ho he passat malament amb els trapezistes, encara que una anava assegurada i els altres tenien xarxes, però feia impressió. I els que jugaven amb foc, quin domini!

Hi he anat amb la colla, els pocs que som, en Sam, la Sara i l'Ona. En Sam ens va convèncer, amb l'excusa que anavem al teatre, com ell diu de qualsevol espectacle. Al principi em vaig negar, massa car, però qui tingués 5 anys i pogués aprendre a saltar! Perquè això es pot aprendre, a ser flexible i fer el que fan les xineses o la noia de la cinta ho veig massa difícil!

· Vai Vedrai. Cirque du Soleil