El dia de sant Jordi vaig fer madalenes. Em venia de gust cuinar i vaig pensar: Abans de sortir a comprar el llibre podem picar una mica. Ara tinc una capsa plena de madalenes petites i com que plou i no puc sortir estic asseguda al sofà amb la capsa entre les cames i els llibres que em vaig comprar i els que em van regalar, mirant per quin començo.
Com que poques vegades em regalen llibres ja vam acordar amb la Sara, la Ona i en Sam fer-nos nosaltres mateixos el regal. Cadascú regala un llibre a l'altre i acabem amb tres llibres diferents. Ara tinc un llibre medàtic (el senyor Marcel·lí i les seves frases fetes) i un clàssic que si no em confonc en van fer una pel·lícula (Afirma Pereira).
Com sempre, quan plou, m'agrada mirar per la finestra i veure el terra mullat. Si no fa fred m'agrada obrir la finestra i olorar el terra moll, encara que siguin rajoles. Em venen records de quan era petita, quan saltava sobre els bassals de fang. Si pogués ser de terra el carrer!
Quan plou m'acompanya música tranquil·la, nostàlgica.
· Alice in Wonderland. Jewel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Encara que vens per aquí molt de tant en tant, passo sempre per si has vingut.
Un petó!
a mi m´encanta estar a casa i sentir com plou...
Per la pluja crec que el millor és estar a casa, a mi em va enganxar d'excursió i va ser un rotllo, la veritat. Si puc triar prefereixo sentir ploure mentre dormo... :)
Per cert! Quina enveja això de saber fer magdalenes!! Jo sóc una mica pèssima a la cuina :(
violette: últimament entre cacaus mentals i poc temps no escric gaire, però penso sempre amb vosaltrsi també xafardejo a veure què expliqueu de nou. Gràcies
Olen_nska a mi també m'agrada molt sentir com plou quan estic a casa, però a vegades estar al carrer pot portar a situacions divertides, oi tikis?
Tikis: la recepta de le smadalenes la vaig sentir a la ràdio, és molt fàcil. Ja te la passaré algun dia!
Publica un comentari a l'entrada